Pel bo del Carles Sans hi ha dues coses que són la seva vida. D'una banda, la seva feina, que més que feina, és la seva passió, actuar, pujar dalt d'un escenari, abans acompanyat del Joan Gràcia i el Paco Mir, els seus inseparables companys a El Tricicle, i ara, des de fa un temps, tot sol, amb espectacles tan extraordinaris, divertits i humans com el seu darrer show teatral, Me'n vaig:
Si abans el Carles i companyia ens feien riure sense dir ni mu, només amb la seva gestualitat, genis absoluts de la mímica, d'un temps ençà ho fa amb les seves paraules, la seva intel·ligència, el seu sentit de l'humor, les seves experiències i la seva vis còmica, sorneguera i foteta. Un tipus divertidíssim que, si li dones corda, no calla, i que és molt ràpid a l'hora de parlar. Però per una vegada, i sense que serveixi de precedent, s'ha quedat sense paraules, sorprès, inesperadament sorprès, de fet. Una regressió a aquells temps on estava callat, però a diferència d'aleshores, abans passava perquè El Tricicle ens feia riure sense necessitat d'obrir la boca, i, en canvi, ara, ha passat perquè s'ha quedat mut en sentir algú que coneix molt bé...
El Carles ha anat a l'excel·lent programa A la cara, de la SER, conduït pel tàndem de presentadors catalans Xavier Sardà i Frank Blanco, on li treuen a la cara al convidats diferents qüestions i ell les ha d'anar comentant. I en un moment determinat, Sans ha deixat clara la segona de les seves passions vitals, la seva família, els seus amics, la gent que estima. I per damunt de tothom hi ha un nom, el de la María Antonia Rodríguez, la dona de la seva vida, la nutricionista amb qui fa anys estan fets l'un per l'altre. Casats des del 1992, que es diu aviat, l'any olímpic, l'any que ell i Tricicle van enamorar-nos amb un número recordadíssim i fabulós a la cloenda dels Jocs Olímpics.
De la María Antonia estava parlant al programa del Sardà i el Blanco. I es desfeia en paraules boniques i elogis cap a ella. Un agraïment públic, una declaració d'amor en tota regla, al ritme d'una música amb mandolina: "Te quiero tanto. Sin ti, yo sería mucho menos. Mucho de lo que ahora estoy viviendo, se lo agradezco a ella, porque es la persona que me da el empujón necesario, me da las ideas. Somos un equipo. Es muy buena persona, sé que me quiere mucho, nos queremos mucho, llevamos 30 y tantos años juntos, tengo mucho que agradecerle, y a veces pienso que no lo hago lo suficiente". I vaja si ho ha fet... I no només això, sinó que ella l'estava escoltant i entra per telèfon... El Carles, sense paraules: "Hòstia...".
Diu que li ha agradat molt el que li ha dit el Carles i ell afegeix: "La conozco y ahora mismo está pasando vergüenza. Esa risa es de 'Dios mío, por favor, que se corte la llamada'", i ella comparteix un costum a les nits, abaixar totes les persianes, que tot estigui a les fosques, cosa a la qual també s'ha acostumat ara ell:
María Antonia i Carles, meravellosos... a les fosques, amb tots els llums apagats, o veient la seva cara d'enamorats després de tants anys junts.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!