Un dels encerts d'aquesta nova edició d'Eufòria, el talent musical de 3Cat dels divendres a la nit, és, sens dubte, haver decidit comptar amb el Mama Dousha com a nou membre del jurat, juntament amb la també debutant Queralt Lahoz i l'Alfred Garcia, que repeteix. El Bruno de Fabriziis, el seu nom real, és un tipus que s'ha posat els fans del programa a la butxaca, així com els concursants i la resta de companys, gràcies a que és un tipus que a banda de saber-ne molt de música, i de ser ara per ara una de les propostes més atractives del panorama musical català, verbalitza molt bé què pensa després de veure les actuacions dels concursants, fa unes valoracions assenyades, aconsella de manera espectacular i molt educada, però sense pèls a la llengua, i farien bé els nois i noies en escoltar-se'l i prendre nota, perquè tot el que diu, té un sentit.
El Mama Dousha viu el seu millor moment professional, no només per fer de jurat a Eufòria, sinó perquè acaba de publicar disc. Calentet, acabat de sortir del forn, aquest mateix divendres ha estat el dia que ha vist la llum el seu nou treball, un disc del qual se sent orgullosíssim, on ha fet el que li ha sortit del monyo, i que és una delícia: Tothom té raó: "La meva proposta més sincera i personal. Me l'ha suat bastant el tema de l'estratègia, els singles, els llançaments... Volia fer la música més propera a mi", va dir en el programa d'ahir, quan el Miki Núñez i la Marta Torné el van felicitar.
Com ell diu, "Ja més endavant parlaré del procés d’aquest disc perquè ha estat de lo millor que m’ha passat mai. Tothom té raó és el disc més meu i menys meu alhora i això em flipa i cada una de les cançons em dona la vida absolutament". De fet, ja ha començat a parlar del procés creatiu de cada cançó que hi ha en aquest disc imprescindible. Per exemple, en una conversa sensacional al Versió RAC1. Allà ha confessat, per exemple, algunes coses il·legals que ha fet en el seu passat, com per exemple, conduir quan no tenia encara el carnet, o estar un any agafant el tramvia sense pagar, pensant-se que era gratuït, "era tan transparent, lluminós i bonic, que pensava que no es pagava". Han anat escoltant diferents cançons del nou disc, per exemple, la meravellosa 15 segons.
Sobre aquest tema, explica que parla de coses a les quals els hi ha dedicat molt de temps, però en canvi, 15 segons només per a enamorar-se. Moment que el Bruno aprofita per parlar de la seva parella i, sorprenentment, de la seva sogra: "Aquesta cançó hi ha una imatge que em porta al cap que és quan vaig conèixer la meva sogra". Perplexitat a RAC1: "Cooooom?", deixa anar explícitament la Marta Cailà. I ell especifica: "Jo estava amb la meva actual dona, i em va dir que al teatre hi havia la seva mare i la seva germana a la porta, perquè les conegués. Vaig anar, i se'm va quedar la imatge gravada. I '15 segons' parla de quan em vaig enamorar de la meva dona, en aquella època, i per mi em porta 100 % aquella imatge, de quan vaig conèixer la meva sogra... Las cosas de la mente, eh?".
Qui diu que les sogres i els gendres no es porten bé? Demanem que algun dia vagin a Eufòria, de públic, i xerrin amb elles, la dona i la sogra del Bruno. Meravellós el Mama Dousha i la mama de la seva parella. Visca les sogres.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!
