Escoltar el Lluís Gavaldà hauria de ser obligatori a les escoles. A les escoles i a tot arreu. Perquè el de Constantí és un dels tipus amb el cap més ben posat a lloc que tenim a Catalunya. Un músic i cantant extraordinari que cada vegada que parla, diu coses que paguen molt la pena, sigui sobre música, sigui sobre la llengua, sigui sobre el país o qualsevol cosa que vegi al seu voltant. I a més a més, té la sana virtut de no tallar-se un pèl i dir a les coses pel seu nom. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles. Autor d'alguns dels himnes més bonics de la música catalana de les darreres dècades, ell i els seus dos inseparables companys de viatge amb Els Pets, Joan Reig i Falín Cáceres, han regalat als fans algunes cançons absolutament meravelloses, tant per la música com per les lletres. 

Fa poc va fer una reflexió interessantíssima parlant del moment en el qual s'escriu una lletra, del context i de les circumstàncies: "Al ‘Vine a la festa’, hi ha un moment a l'estrofa que diu que beurem molt i si és noia plorarà i si és noi farà el ruc. Un arquetip, no? Un arquetip sexista absolut", o del Bon dia, que "parla d'un 'retrassat'... Un 'retrassat'!! I en aquella època, dir 'retrassat' era una manera fina de dir 'subnormal', que encara era més despectiu. Però en el 'Bon dia' hi ha un 'retrassat', i es diu tal qual, amb totes les paraules". Ara, enmig d'un concert, ha continuat aportant més reflexions sobre el contingut de les lletres d'algun dels seus temes més icònics. Durant el Concert 50 Diades a Sant Boi, una de les cançons que van sonar va ser aquesta obra mestra: Soroll.

Un tema que serveix per reivindicar la música com una eina per imaginar un país més lliure i solidari, commemorant els 50 anys de la primera Diada en llibertat després de la dictadura. Una cançó que té el seu intringulis, el seu per què: "Vaig inspirar-me un dia a la tele mirant un anunci en que sortia un concursant d'Operación Triunfo especialment irritant, cantant una cançó que a mi m'agradava molt, per vendre un iogurt. Això es diu 'Soroll'":

Entenem perfectament en Lluís quan canta allò de "Sona la cançó que més m'estimo d'aquest mon, però ara és per vendre i quan la sento és només soroll. Sona la cançó que més m'estimo d'aquest món, però ara és per vendre, ara vol vendre'm merda".

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!