Des del 23 de setembre, i fins al 15 d'octubre, els amants de l'òpera tenen una cita imperdible al Liceu, que ha estrenat temporada por todo lo alto. Amb quina obra? Ni més ni menys que amb Aida. Què millor que encetar temporada amb aquesta obra monumental de Verdi, amb un no menys descomunal repartiment liderat per Anna Netrebko i Anna Pirozzi al paper d'Aida, juntament amb Iussif Eyvazov i Piotr Beczała com a Radamès. Una estrena de luxe amb una de les òperes més famoses del món, amb producció de l'artista iraniana Shirin Neshat, un "ritual visual on la bellesa i el conflicte dialoguen constantment". Una proposta originada al Festival de Salzburg que situa el drama verdià en un relat on es toquen la identitat, l'exili, l'opressió i la fragilitat del poder. Una estrena de temporada, però, que ha viscut una jornada accidentada...

'Aida', al Liceu

Per què? Per la situació meteorològica que hi podia haver (i que hi ha) fora del Liceu, a l'exterior, a moltes zones de Catalunya, inclosa Barcelona. Protecció Civil de la Generalitat activava en fase d’Alerta el Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (INUNCAT) davant la previsió de pluges intenses que afectaran especialment el litoral i el prelitoral català. Per aquest motiu, ahir dilluns van sonar alarmes als mòbils dels ciutadans, cap a les deu de la nit. Unes alarmes que van sonar també dins el Gran Teatre del Liceu... en plena representació d'Aida, i abans del moment més famós de l'òpera, la 'Marxa triomfal', una icònica peça musical que sona al segon acte, coincidint amb l'entrada victoriosa del general egipci Radamés després de vèncer l'exèrcit etíop.

Un moment, però, que va quedar interromput. Un dels que hi era, un dels que estava assegut a la platea, era en Josep Cuní, que comparteix els moments de confusió que es van viure: "L’alerta en els mòbils per les possibles pluges de demà irromp en el Liceu en el moment àlgid d’Aida. Interrompuda la representació, Anna Netrebko se suma al desconcert, anima l’espectacle del públic batallant amb l’artefacte i acaba asseguda a l’escenari. El tenor, estàtic". En publicar-ho, ha rebut per part d'altres usuaris, que li han tocat el crostó, i ell ha respost: "Podies haver tancat el móbil. Com es nota que vostè no es lleva a las 04:30h del matí per anar a pencar". Resposta del periodista: "Jo li tenia, benvolguda. Com es nota que vosté no sap que m’he llevat durant 40 anys a les 3’30 de la matinada per anar a pencar".

Un altre dels que també hi era va ser en Bernat Dedéu, que ha estat menys diplomàtic que en Cuní i se li ha entès tot: "1) Resum de l’Aida d’avui al Liceu. El PSC ens han cardat enlaire el 3r acte amb les seves absurdes alarmes. La gent del 5è pis ha esbroncat una producció justeta amb bastanta grollereria (la regista ha confós una videoinstal·lació amb una òpera, però no n’hi havia per tant). 2) Semenchuk i Ruciński són els únics verdians naturals. Soghomonyan deu ser el Radamès més estaquirot de la fucking història del cant. Manacorda dirigeix massa enèrgic i s’ho sap, però als dos últims actes se li veuen les costures. Es nota molta manca d’assaig amb els cantants":

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!