Pocs actors hi ha que Catalunya s'estimi tant com a Jordi Sánchez. Conegut a la península per l'inconfusible rol del peixater Antonio Recio a La que se avecina, a la seva terra es va donar conèixer molt abans. Als 90, amb una ficció mitiquíssima de TV3: Plats bruts.

Ha estat en una entrevista recent al pòdcast de la firma de roba viral Nude Project que explicava, entre moltes altres qüestions, que va ser arran del seu personatge de Josep López a la sèrie catalana que els germans Caballero apostarien per a ell en el salt d'Aquí no hay quien viva a Telecinco. Amb tot, l'intèrpret també tractava durant la xerrada amb l'entrevistador temes menys alegres amb tota la naturalitat del món. Fem memòria: el 2021 i en el mig d'un dels repunts de la interminable pandèmia de la COVID-19, Sánchez era ingressat per una pneumònia i en un estat crític.

Seria gairebé un any després de sortir de la Fundación Jiménez Díaz de Madrid que el dramaturg s'obria en canal sobre tan complicada experiència a través d'una carta dirigida a ell mateix i publicada al digital Vanitatis. Un text colpidor que no va deixar indiferent, més tenint en consideració que tot va succeir poc després que el seu pare morís a causa de la mateixa malaltia. El començava així: "Quiero hacerte saber la que se te viene encima. El domingo, en el AVE Barcelona-Madrid, vas a sentir escalofríos y a suponer que no va bien la cosa. Te harán la prueba y te dirán lo que suponías, que eres positivo".

I és que, tot i que ja va exposar bona part dels duríssims efectes amb què va haver de conviure després de passar 23 dies intubat i en coma, Sánchez ha tornat a fer memòria en l'espai radiofònic abans citat per aclarir dubtes. "Para dormirte entero durante 23 días, (...) te ponen una ventilación. Te duermen los pulmones para poder trabajar. Entonces luego te despiertan, pero tú te despiertas como si tuvieras 35 años más, porque no podía andar, no podía comer. Cogía la tablet para ver una peli y me pesaba como si fuera una mesa", relata. Però, una de les parts més xocants per a l'audiència que no havia llegit la missiva abans esmentada, són les al·lucinacions. "No sé si fue en el despertar o fue en el periodo en el que estás medio despierto. Yo tengo una película entera ahí. Por ejemplo, me desperté y creí que mi hijo había muerto. Recordaba todo el entierro, el funeral. Cuando me dijeron que estaba vivo me puse a llorar". 

@pgclippss EL post de su coma. ¡Por lo que paso! #nudeproject #podcast #antoniorecio #jordisanchez #lqsa ♬ sonido original - PGclippss

Sens dubte, un testimoni que commou i, com ell mateix apunta, ens recorda la fragilitat humana. Això que sempre hauríem de tenir present per damunt de qualsevol trivialitat.