El mateix dissabte que s'emetien els Premis Goya a TVE, a 3Cat Joel Joan seia al Col·lapse de Jordi González on, com és habitual en ell, parlava clar i català. Per exemple, sobre els Premis Gaudí, anys després que ell presidís l'Acadèmia de Cinema Català, i en uns temps on lamenta i denuncia que un dels films més taquillers dels darrers temps a casa nostra, Escape Room, no rebés nominacions. Judith Colell, l'actual presidenta, va dir fa uns dies al mateix programa que no es tracta de cap mà negra. Què li va respondre el Joel a la Judith i què va dir sobre si se sent menystingut per l'Acadèmia?: "de vegades, els acadèmics voten una mica... ens passa a tots eh, però, per modes. Alcarràs és la pel·lícula de l'any, i Escape Room va ser la segona de l'any, perquè amb taquilla va ser la segona que va fer més taquilla. Les comèdies en les acadèmies no acostumen a ser nominades. No ser perquè, perquè hi ha com un prejudici amb la comèdia, com si fos massa fàcil, o fer riure a l'espectador no té el mateix valor que fer-lo plorar. I, per tant, sí que és una mica injust".
El mateix dia, el gran Joel, autor d'algunes de les sèries més imprescindibles de la història de TV3, com Plats bruts, Poca misèria o El crac ("He tingut la sort que el que faig agrada al públic, però els meus fracassos no es veuen, són a nivell humà"), passava pels micròfons de RAC1 per anar buidant el pap mentre degustava un menú deliciós a la secció del 'Plat estrella' del Via lliure del Xavi Bundó. I allà, entre cullerades d'arròs, i d'altres exquisiteses, parlava sense embuts de la cadena on fa uns anys va parir algunes de les creacions més brutals i exitoses de la casa i on ara no hi apareix ni en pintura cap producció seva. Un Joel que ara regalarà als fans el paper més difícil de la seva carrera, o per ser més exactes, els 8 papers més difícils de la seva carrera, ja que a l'obra Vània interpreta fins a 8 personatges diferents de la icònica obra de Txèkhov, al Romea:
Als fans ens encantarà anar-lo a veure al teatre, per descomptat. Però també ens agradaria tornar-lo a veure una altra vegada a TV3, després d'aquells inoblidables 'David Güell', 'Pere Brunet' o 'Joel Joan' de les tres sèries abans esmentades. Un actor i director que s'ha buscat la vida tota l'estona, "i ara més que mai, perquè abans encara tenia un prestigi a TV3, perquè com havia fet coses de solvència contrastada, però com ara això no té cap valor... i a TV3 no em volen ni veure, ara se'm complica més la vida", assegura. "Sé que no puc esperar que el telèfon soni. El meu telèfon no sona".
Com és possible? "El meu tarannà, de vegades, a la gent li fa por. Cosa que entenc perfectament. També perquè tinc opinió de les coses, el meu posicionament polític, sens dubte". En Joel té clar que "clar que m'ha perjudicat, però a nivell personal, no, perquè sense compromís no hi ha vida. Les úniques coses que tenen sentit és perquè hi creus, darrere d'allò que dius". Un Joel que admet que no veu res del que fa, del que ha fet abans: "Mai, mai, mai, mai. Ho passo fatal, soc molt neuròtic. Penso: 'Això ho hauries d'haver dit així', o 'aquest pla està tallat massa ràpid'. Les meves filles tampoc han vist res del que ha fet".
Joel Joan, imprescindible. Quan actua, quan dirigeix o quan parla. Ganes de veure'l a Vània, i, esperem, algun dia, novament a 3Cat.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!