La trajectòria professional d'Isabel Gemio és brillant. La comunicadora ha estat molts anys lligada als mitjans de comunicació i la feina que ha fet és molt reconeguda. Ara, per això, es troba buscant algun projecte nou, ja que Onda Cero no li ha renovat el contracte. Després de 14 anys a l'emissora, ella ho va justificar inicialment per la incompatibilitat de l'horari amb la cura del seu fill, que pateix una malaltia minoritària. Molt protectora de la seva intimitat, va assistir a la gala dels Ondas amb els dos fills, una imatge inèdita.
GTRES
Doncs bé, Gemio està ara centrada a promocionar el seu llibre Mi hijo, mi maestro. En aquesta publicació relata com ha viscut la distròfia muscular de Duchenne que van diagnosticar-li al fill adoptat, però també afegeix capítols en els quals aporta testimonis d'històries d'altres famílies que han passat situacions encara més dures. En el seu cas, el nen pateix un desordre progressiu del múscul que causa la pèrdua de la seva funció. Els afectats acaben perdent totalment la independència, ja que no poden moure'ls. El primer pas és la cadira de rodes, però desgraciadament l'expectativa de vida mitjana és de 30 anys.
El 27 de novembre presentarà un documental sobre el tema. Esperava poder comptar amb el suport de la reina Letícia, però la Casa Reial acaba de confirmar-li que no podrà anar-hi... Sigui com sigui, totes les esperances de Gemio estan posades en aquesta estrena.
En una sincera entrevista a Vanitatis ha comentat alguns dels aspectes que tracta al llibre, tots ells molt durs. Assegura que el camí que ha recorregut amb la Fundació no ha estat gens fàcil, ja que és molt difícil que les empreses donin diners a projectes d'investigació.
Que els metges diagnostiquessin la malaltia del fill va ser un cop que va canviar la seva vida radicalment: "Vaig trigar un temps a processar el que passava i fins molt de temps després no vaig voler ajuda psicològica. Els pares no estem preparats per rebre aquest cop. M'ho van dir a una visita rutinària. Després d'una sèrie de proves, el doctor em va parlar de distròfia muscular. Em vaig posar les ulleres de sol encara que era un dia gris de tardor i vaig marxar a processar el que m'acabaven de dir. A casa hi era la meva mare i no sabia com explicar-li. Com vaig poder, li vaig dir que Gustavo tenia una malaltia estranya i em vaig tancar a la meva habitació a plorar".
GTRES
D'altra banda, hi havia un inconvenient afegit: Isabel estava embarassada quan van comunicar-li. "Vaig tenir molts atacs d'ansietat i per mi era horrorós pensar com podia afectar en el meu embaràs", afirma. Es considera una privilegiada per poder haver ajudat el fill i donar-li una bona qualitat de vida. Això sí, segueix sent igual de dur veure que el nen es va adonar de la malaltia molt aviat i que a mesura que passa el temps, cada vegada es troba pitjor.
Gemio pretén ajudar el col·lectiu amb aquests testimonis, donant encara més visibilitat a unes malalties estranyes que trastoquen de ple la vida de les famílies que les pateixen. Esperem que tingui èxit en aquest dur camí.