Quan un va fent anys, se'n va adonant, normalment, de forma paulatina. Un procés que va calant mica en mica, gairebé de manera imperceptible. Petits detalls que ens aboquen al pas del temps. Trobar-te un cabell blanc al cap o a la barba, quedar-se sense poder-te moure i amb els genolls amb gel després de jugar una hora a futbol amb el teu fill petit, anar mirant el rellotge mentre badallem quan anem a sopar (ja no goso dir, 'de festa') amb els amics un divendres a la nit o tenir ressaca fins dilluns després de prendre un parell de gots de vi i un mojito.
Res, però, com el que ha viscut l'actor Hugo Silva. Perquè hi ha un fet que et desmunta de cop i volta, directe a la jugular. I els que ho han viscut, segur que entendran el per què.
Hugo Silva / @__hugo_silva
El carismàtic intèrpret espanyol, a qui ara veiem triomfant novament en una sèrie, La cocinera de Castamar, però amb un grapat de personatges emblemàtics després de molts anys de carrera en cinema i televisió (per posar alguns exemples, Los hombres de Paco, El ministerio del tiempo, Brigada Costa del Sol, Las brujas de Zugarramurdi, Los amantes pasajeros, El cuerpo), fa temps que va deixar enrera els papers d'adolescent, de jove de vint i pocs anys, que va defensar a la mítica Al salir de clase, fent el recordat paper de Guillermo, i encara sense la seva característica barba.
Hugo Silva, a la dreta, amb dos companys de repartiment d''Al salir de clase', fa vint anys / Telecinco
Hugo Silva, en un dels seus papers més recordats, a 'Las brujas de Zugarramurdi' / @__hugo_silva
Fa un parell de mesos que Silva va fer 44 anys. Ara li donen papers del que li toca, d'home adult, de pare de família, de marquès, com el que interpreta a l'exitosa La cocinera de Castamar.
Hugo Silva, amb companyes de rodatge de 'La cocinera de Castamar' / @__hugo_silva
Però ara, Silva acaba d'experimentar en la seva pròpia pell la constatació que ja ha quedat molt enrere el noi que un dia va ser. La prova fefaent que ensorra qualsevol automaquillatge que ens imposem quan ens mirem al mirall i pensem que no estem tan malament, que ens veiem joves i bla, bla, bla. I és que no hi ha res més definitiu que el que li ha passat a Silva quan anava pel carrer i ha hagut d'entrar a un lloc.
Ell mateix ho explica als seus seguidors de les xarxes socials. Es veu que ha coincidit amb dos nois adolescents al seu davant, quan un d'ells ha pronunciat la paraula maleïda, la que no s'ha de dir mai en veu alta si no voleu tirar per terra els ànims d'un boomer, el mot innombrable, com quan Harry Potter no podia dir "Voldemort" en veu alta...: "Acaba de decirle un adolescente a otro 'deja pasar al señor' refiriéndose a mí"...
Hugo Silva / @__hugo_silva
...Señor... Sacrilegi. Vade retro Satanás. Mai, però mai dels mais, se'ns pot dir això als quarantons. Ens posem en la pell de Silva i entenem perfectament què ha sentit, un "Se que quería ser amable, pero me ha hundido en la puta mierda...".
Immediatament després, la xarxa li ha donat una espatlla on plorar. D'altres, han furgat en la ferida:
Si Hugo Silva recull signatures perquè es deixi d'emprar señor com a senyal de deferència, que comptin amb nosaltres.