Guille Milkyway és un geni. I punt. Un músic de cap a peus, que porta molts anys fent-nos ballar amb les seves cançons amb 'La casa azul': himnes com La revolución sexual, Podría ser peor, Chicle cosmos o Vamos a olvidar. Però és que a més, és d'aquells artistes, amb majúscules, que a més de ser bon músic i cantant, té una bonhomia que tomba. Bona gent fins a dir prou, el Guille és d'aquells que es fan estimar.
Jurat de la darrera edició d'Operación triunfo, al costat de Leire Martínez, Cris Regatero i Abraham Mateo, emocionant-se amb els triunfitos com un fan més, col·laborador amb el Jordi Basté a El món a RAC1, on fa recomanacions musicals imprescindibles, gràcies a la seva enorme passió per la música i als seus coneixements brutals, el Guille ara ha passat per l'extraordinari El suplement de Roger Escapa a Catalunya Ràdio, els caps de setmana, i allà s'ha despullat a la secció de 'L'Eclipsi', parlant de les seves nits en particular i de la seva vida en general. Un tipus amb un look inconfusible, amb ulleres i gorra cridaneres.
Als 51 anys, el Guille ha parlat de tot. "Ets d'aquelles estrelles del pop que no et treus les ulleres ni en els llocs tancats?", li pregunten. I ell respon que "depèn de per què. Podria fer aquesta entrevista amb ulleres. A OT vaig lluitar per sortir amb ulleres. Soc una persona que a la meva edat, continuo sent més aviat tímid i no m'agrada exposar-me massa. Els anys i l'experiència t'ensenyen que si lluites per preservar aquests espais, amb els anys estaràs més tranquil, equilibrat...". Parlen del sex-appeal dels "calvos amb barba"... Li posen l'exemple de Guardiola, "un dels homes més guapos de Catalunya", li diu Escapa. Ell nega la major, en el seu cas: "Una merda sex-appeal. És la gran trampa, que quan es parla de calbs, de seguida es posa l'exemple de tios que són molt guapos. La meva àvia deia, Sean Connery, Bruce Willis, un exemple de tios fuckers, que són guapíssims. Mai m'he sentit un guapo-calb. En general, quedar-se calb és una merda, i si a més et passa jove, és una pèrdua d'identitat. Em vaig quedar calb a l'edat que volia follar més". Una nit memorable? "Recordo molt una, al nostre primer viatge al Japó. Estava obsessionat amb Tòquio i la sub cultura d'aquell moment, a finals dels 90, principis dels 2000". Parlen de música, evidentment, i el presentador li confessa la seva cançó orgàsmica per sortir de festa. Aquesta: Podría ser peor:
Ell reconeix que la cançó i el disc, La gran esfera, del 2019, "narra una suposada ruptura de parella de llarga durada, la derrota de l'amor". Una història personal, que va acabar, però de manera inesperada... i és que finalment, no va acabar... "Contra tot pronòstic, allò no va acabar. Aquells moments de la vida de 'això no ho sostindrem', però continuem en parella. Continuo amb ella". Com són les seves nits?: "D'insomni, de no dormir, ho passo fatal des de molt adolescent. També és la part on millor trenallo a l'estudi. Però al llit és l'estona més terrible del dia, de la vida, i desitges que s'acabi. Els fantasmes és fan molt grans. Un moment increïble creant i alhora, terrorífic intentant dormir". Moment en el qual el Roger posa damunt la taula una cançó que a tots ens encanta... i a ell no tant:
"Odio aquesta cançó. No la puc suportar, de debò, em genera una mena de... Com vaig poder fer això?? I la toquem a cada concert. Bé... La producció és terrorífica. La toquem com hauria d'haver estat. El que enregistrem ara es queda per sempre. Jo sé què volia fer amb aquella cançó, i clarament no em va sortir", reconeix ell sobre No más Myolastan. Han parlat de més cançons, com una que va ser un pelotazo, per una campanya de l'MTV, aquell Amo a Laura inoblidable, sobre mantenir la virginitat fins el matrimoni en esferes pijas, i amb Lara Álvarez al videoclip:
Una conversa que paga molt la pena:
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!