La Fresita de Gran Hermano ha estat el millor descobriment que ha fet el format, segurament, des que comencés. Núria Yáñez, de 46 anys, va captivar els teleespectadors fa 15 anys amb la seva bogeria. L'obsessió pel color rosa, el to agut de veu, els crits, el caràcter infantil i esbojarrat... tot un seguit de característiques que van fer molta gràcia.
Ara bé, si tothom la recorda és pel famós episodi amb una vaca: quedant-se atrapada darrere d'una porta de la casa totalment atemorida, plorant i demanant auxili:
Ha passat molt de temps des d'aquella hilarant escena. Què està fent l'exconcursant ara? La catalana ha concedit una entrevista a El Español que ha donat molt de joc, sobreposant-se els titulars divertits. Una conversa boja que ha tornat a apropar Fresita als teleespectadors més tafaners.
Col·laboradora a la televisió d'Esplugues i de programes de ràdio. Així es presenta l'actual Núria: convertida també en cantant amb un single propi.
Fresita ha volgut recordar el seu triomfant pas per Gran Hermano i l'enorme repercussió que va generar. Un paper amb el qual va aconseguir fer un munt de diners: "Només vaig fer quatre programes després del reality, però molt macos i ben pagats. No vaig anar a Crónicas Marcianas, en el qual m'oferien 25.000 €, perquè em feia por enfrontar-me a quatre baralles de gates".
També ha dirigit unes quantes paraules cap a la seva companya Aída Nízar: "Tinc tendència a anar amb gent més forta que jo, i per això vaig connectar amb ella. Però quan vaig sortir vaig veure realment que s'havia convertit en una dona plena d'enveja, allà me'n vaig adonar. Aída em tenia enveja. Els meus bolos eren molt cotitzats i els seus no. Aída no té límits, però cadascú amb la seva consciència". Per Fresita, la televisió és "el pitjor treball del món": "Ho és si ho vols com a llarga duració. La televisió no dura per sempre, és temporal. És verí, droga... una malaltia".
Tenint en compte que és catalana, la pregunta era obligada. Què opina sobre la situació catalana? "Des del mes de maig sóc apolítica. M'han arribat a amenaçar... passo de la política. Sóc espanyola i catalana. No considero Catalunya independent, hem de ser germans. Estem perdent el temps discutint quan hi ha gana, exclusió social, gent sense feina... Hem fet un retrocés, Barcelona ha perdut turisme... A mi m'encanta el pa amb tomàquet!".
Ara bé, el titular principal té a veure amb la seva vida sentimental. Té parella? Doncs sí, i sembla que va millor que mai: "Ja tinc el meu anell! I si Déu vol, l'any vinent em caso. T'ho explico en exclusiva. Serà a Salou, a la platja, amb un vestit maco. Vindrà tota la meva família, a l'església perquè sóc molt tradicional, però també molt flower, platgera... I amb molta alegria. He estat molt de temps sola. Però ara sóc molt feliç".
I qui és l'afortunat? Un amic de la joventut: "El vaig conèixer amb 18 anys, quan el veia aquí a Salou. Era una mica més gran que jo i em pensava que era un cregut però era tímid. Fa dos anys ens vam retrobar i ara és el meu guardaespatlles, el meu Kevin Costner. Em fa por anar sola pel carrer i ell em protegeix. Em deixa parlar amb tothom però sempre em vigila".
"M'he enamorat d'un donjuán retirat, el meu Julio Iglesias. Morè, alt, guapíssim, cincuentón... Visc l'amor, Déu m'ajuda", prossegueix ben contenta. Una nova vida que comença amb molta il·lusió. En veurem fotos?