Se saludava una i una altra vegada amb uns tals don Pepito i don José. Parlava del ratolí d'una tal Susanita, que menjava xocolata i torrons i boletes d'anís. I preguntava amb veu ensordidora: "¿Cómo están usteeeeeedes?". Milions de nens espanyols li responien que "Bieeeeen". Però el que està lluny d'estar bé és ell. De fet, la seva vida actual té tints de drama.

Es diu Alfonso Aragón Sac, però tothom el coneix pel nom de Fofito. Juntament amb Gaby, Fofo, Miliki o Milikito van tocar el cel als anys 70 i 80, vestint una llarga samarreta vermella, portant sabates del número 50 o lluint un bombín i un nas vermell. Los payasos de la tele han passat a millor glòria. L'època daurada ha quedat en l'oblit. Ara els pallassos, pràcticament han quedat relegats a personatges de pel·lis de por o a diputats en el Congrés: "Los payasos somos apolíticos, pero no tontos. Ya quisieran nuestros políticos ser muy payasos. Aunque es verdad que el Congreso es un circo: los leones están fuera y los payasos dentro", explica en una entrevista pel diari El Mundo.

Un pallasso és un personatge que amaga una vessant tristíssima sota el maquillatge. Fa riure els altres, però sempre tenen un posat de tragèdia que tomba. I en el seu cas, s'ha complert. La mort de Miliki el va deixar K.O. Quan va morir, es va abocar a un llarg i tortuós camí per la beguda: "Me dio por hacer el tonto con la bebida. Gracias a Dios, tuve a gente que me sacó. Ahora no me dejan tomar ni vinagre de vino. Tengo que echarle limón a la ensalada". En edat de jubilació, no ha abandonat allò que més li agrada, tot i que d'omplir estadis ha passat a actuar en un petit circ de l'extraradi de Madrid guanyant amb prou feines quatre rals i tenint limitacions: "No me dejan anunciar ni tabaco ni preservativos". Alcoholisme, tabaquisme... i també depressió, amb la que ha hagut de conviure.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

Inolvidables. Los payasos de la tele. . . . #nostalgiadelos80s #lospayasosdelatele #gabi #fofo #fofito #miliki

A post shared by Nostalgiadelos80s (@nostalgiadelos80s) on

Això sí, no pretén rebolcar-se en la seva desgràcia i mira amb optimisme la vida que li ha tocat viure. El present, però també el passat. Perquè Fofito està encantadíssim de la vida amb Franco: "Una vez le contaron que había un incendio en TVE y lo primero que preguntó fue '¿Le ha pasado algo a Fofó?'". Evidentment, considera un circ el que van fer amb l'exhumació del dictador: "Los muertos hay que respetarlos. Franco sacó a España de la miseria. Nos dio sandalias, luego zapatillas, luego una vespa y después un 600"... Potser li va donar tot això. El que no li va donar a Fofito és lucidesa parlant d'un dictador. I això no és cosa del vinagre de vino.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat