En Fel Faixedas és un tipus meravellós. Els que el coneixen saben que a banda de ser algú que et fa pixar de riure, que ho porta fent des de fa un munt d'anys, és una persona que és tot bonhomia. Bona gent, amic dels seus amics, divertit, enamorat de la nostra terra, la nostra cultura, la nostra gent i la nostra llengua, quan ha d'alçar la veu, ho fa. I si s'ha de despullar, emocionalment, ho fa, quan es troba a gust. Com ara, que ha parlat clar en una conversa extraordinària per Gidona, el pòdcast de Gidona Confidencial, sobre les comarques gironines. Una conversa on, com ell mateix reconeix, "he explicat unes coses que ara penso: 'és que potser m'he passat explicant segons quines coses'". Per exemple, parlant de dos mons que ell coneix bé: la tele i el teatre. "A la tele no hi ha res de veritat. A la tele tot és mentida, fins i tot, la manera de ser de la gent. Aquest tio, quan es treu la pantalla, igual és un imbècil. Al teatre, si és un imbècil, ho veus de seguida. El teatre té aquesta part de veritat que ens despulla molt. Això la gent ho rep i per això la gent ens estima tant".
El d'Arbúcies continua emocionant-nos i fent-nos pixar de riure quan puja damunt d'un escenari, amb el seu inseparable Carles Xuriguera, o quan col·labora en diferents programes de tele i ràdio, com El matí de Catalunya Ràdio, de Ricard Ustrell. Un Faixedas que amb el 'Xuri' i el Quim Masferrer, van formar part d'aquell trio inoblidable dels Teatre de Guerrilla, que tot i que la gent, el públic, encara els recordi amb un somriure a la cara, ja fa disset anys que ho van deixar, que es diu aviat. Van plegar al 2009, "i encara hi ha gent que... 'Hòstia... Hi tornareu?'", li pregunten. "Alguna cosa deuria impactar fort". Van ser 12 anys de Teatre de Guerrilla, però van marcar moltes persones a casa nostra. Per què? "Aquesta identificació. Ja hi havia un Tricicle, i de cop i volta surten tres tios de poble. En aquest país hi ha la gran capital, però la gran majoria de gent és de poble, i va ser com una mica: 'Aquests són els nostres', no?":
"Això ens va fer bandera, els 'guerrilleros', la gent se sentia identificada". Tornar? No, allò ja va passar. Teniu relació amb en Quim Masferrer?, li pregunten. I ell respon més sincer que mai: "No. No, no. Fa molts anys que no ens veiem". "No parleu del passat?", li repregunten. Resposta: "No. No tinc res a dir-li. Ell suposo que tampoc. Cadascú fa la seva vida i així estem molt bé. Suposo. Jo estic molt bé". Ben diferent és la relació amb en Carles Xuriguera: "És el gran amic, el germà que no he tingut, la persona amb qui ho he viscut tot: la nostra carrera professional, hem compartit les alegries de ser pare, la tristesa de les morts dels nostres familiars. No hem deixat mai d'estimar-nos i sobretot, respectar-nos. El dia que ens molesti molt una cosa important l'un de l'altre, serà el dia de deixar-ho. Mentre no passi això...". Un Xuri amb qui ha fet una meravella al teare, que encara es pot veure, Les mares.
"Tampoc no passa res per no mantenir els vincles d'amistat. Tinc amics de l'ànima, de joves, que hem perdut la relació per diferents circumstàncies, i no passa res. Hi ha gent que tinc clar que no vull trobar-me mai més, però hi ha d'altres que ja ens tornarem a trobar més endavant. O no. I no passa res", afegeix, parlant sobre els amics, l'amistat i la vida. Una conversa que paga molt la pena, plena de reflexions sensacionals. Fel Faixedas, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!