Des d'En Blau no em cansaré de recomanar un programa excel·lent que s'emet a Catalunya, concretament a la Ser Catalunya: Llapis de memòria. Un programa imprescindible, una conversa pausada i deliciosa amb gent que té molt a dir... i a escoltar. Perquè l'essència de Llapis de memòria és justament aquesta: xerrar amb diferents convidats, sovint procedents del món de la cultura, mentre van sonant diferents cançons i documents sonors que tenen a veure de manera especial amb les seves vides. Una combinació perfecta de paraules i música, de reflexions i confessions amb cançons, que abans conduïa el recordat Òscar Moré, i que després de la seva trista mort va agafar el relleu el Jordi Manau. Ara, una tercera presentadora se n'ha fet càrrec, la Gisela Rodríguez, i amb ella han continuat aquestes entrevistes que paguen molt la pena. La darrera, a l'escriptora Esmeralda Berbel.

La de Badalona, que acaba de fer 64 anys, és autora d'obres com Dormir y despertar, El hombre que pagaba noches enteras, Tracta'm bé, Calma corazón, calma, Fumar en la bañera o Irse. Justament aquest darrer és un relat autobiogràfic on parlava de la ruptura, viscuda en primera persona. Durant 25 anys va ser parella de l'Eduard Fernández, possiblement, el millor actor que tenim al país. Però després d'una vida i una filla en comú, la també actriu Greta Fernández, va arribar el divorci, molt dur segons Berbel. Ara tenen una bona relació i se'ls ha vist junts en més d'una ocasió.

L'Esmeralda ha parlat de la seva relació amb l'Eduard i de les declaracions que va fer el seu ex a Lo de Évole on parlava per primera vegada de les seves addiccions:

“Evidentement vaig viure les seves addiccions, ho vaig passar molt malament, però ell pitjor. Ell necessitava dir-ho", reconeix. I com va afrontar-ho amb la seva filla. Ho van parlar amb la Greta?: "Poquet. Són temes delicats. Tant ella com jo vam dir 'qué valiente' i tant de bo que el que ha dit ell li serveixi a molta gent".

Una filla, la Greta, que fa que se li dibuixi un somriure d'orella a orella, orgullosa d'ella... i de tot el que va passar per poder ser mare: "Als 20 i pico tenia moltes ganes, inclús pensava que el tindria sola, perquè el desig era físic, era fortíssim i molt poc racional". Però l'Eduard no estaba por la labor. Finalment, però després d'un viatge, s'hi van posar... i els va costar moltíssim, ni més ni menys que 8 anys, "però després de dos diagnòstics d'infertilitat, em vaig quedar embarassada. Ningú no s'ho creia, pensaven que m'havia tornat tarumba. La Greta va ser un miracle, ja li he dit diverses vegades. Ja no m'hi vaig quedar més. N'hagués tingut quatre, m'encanten els nens", diu emocionada.

Una Greta que des d'aleshores, des que va néixer, no ha fet més que fer-la feliç.

Una conversa emocionant que paga molt la pena.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!