ENBlau s’ha endinsat al 25é Saló Eròtic de Barcelona on hem entrevistat la show woman catalana, Leticia Sabater. Abans, però, l’amable equip de premsa ens ha fet un tomb per les instal·lacions del Pavelló de la Vall d’Hebron.

Més enllà dels espectacles eròtics i pornogràfics, que concentren bona part del públic, ens crida l’atenció l’alt volum de contingut artístic i conscienciació social de l’esdeveniment. Especialment la campanya contra els abusos sexuals infantils en col·laboració amb la Fundació Vicky Bernadet.

Després d’això, arriba el moment de la primera actuació de Leticia Sabater, que surt acompanyada de dos fornits ballarins (que acaben sent quatre). L’escenari és petit i està situat a la part exterior del pavelló. La sensació inicial entre el públic és que la gent se n’en fot d’ella. Però la realitat és que les seves actuacions van aglutinar més gent que cap altre concert i tothom va acabar cantant i ballant La salchipapa i el Toma pepinazo. leticia 7

Leticia Sabater risa marc mestres

En finalitzar la segona actuació, el seu mànager J.P (nom artístic), ens dona permís per poder xerrar uns minuts amb ella.

De presentar programes infantils a participar a realitys com Supervivientes o a estar avui al Saló Eròtic. Què ha passat?

Els artistes anem creixent i et va agradant fer coses diferents perquè tens diferent edat. Jo vaig estar uns anys en el món infantil, dels quals estic súper agraïda i m’ha donat molt d’èxit. Va arribar un moment en el qual vaig madurar i vaig sentir la necessitat d’anar a pel somni que sempre havia tingut, que és aquest. El que estic vivint ara.

Abans de ser presentadora ja volies ser cantant?

Sí però per circumstàncies de la vida vaig acabar de presentadora de programes infantils. Però el que jo realment volia era fer concerts a l’estil americà. Com les grans artistes. A mi la teatralitat en el vestuari, cançons i coreografia em sembla importantíssim per poder fer un show espectacular. Aquest és el meu somni. Estic a mig camí. Encara no he arribat.

Qui són els teus referents?

Lady Gaga i Madonna. Sobretot aquestes dues.

I què queda d’aquella nena que presentava programes a la tele?

Una artista al final és el fruït de tot allò que fa. Jo m’he fet com artista en diferents camps. Com a presentadora, col·laboradora, fent ràdio, cine, teatre... segueixo sent la mateixa persona, però vaig evolucionant perquè tinc una altra edat. Quedar-se en el món infantil era el més fàcil, allà ho tenia tot fet. Però jo sempre he volgut afrontar nous reptes.

Com t’agradaria que et recordés la gent?

Quan em mori?

No cal ser tan dràstics. Més aviat quan deixis de banda el món mediàtic.

M’encantaria que em recordessin com una bona persona que ha donat grans moments d’alegria i felicitat.

Com sorgeix la idea de les cançons i dels videoclips tan cridaners?

Jo al principi vaig treure Mr. Policeman... (pensa)

Per fer la conya?

NO, NO, NO! (mig enfadada). Jo no trec les cançons per “fer la conya”. Les meves cançons són perquè el públic es diverteixi i les canti amb mi. No pretenc que em donin un premi Nobel o delitar a tothom amb la meva veu, que és normaleta. Tinc altres qualitats com els meus balls i el meu carisma sobre l’escenari. Tots tenim carències. Ningú és perfecte. Jo vull que la gent s’ho passi bé amb mi.

Avui s’ha notat. T’han fet repetir La salchipapa

(Riu) Sí, sempre em passa. Sempre he de repetir-la. Té gràcia. En el cas de la primera cançó (Mr.Policeman) era divertida però massa agressiva. Vaig decidir fer cançons per a tothom. Que es puguin cantar a una boda, a la platja, als autos de xoc o anant pet. No vull cançons high class. Sé que no em donaran cap premi. El meu premi és el públic.

Parlant de Mr. Policeman, el Saló Eròtic ha convidat Els Mossos d’Esquadra i els bombers. Jo no n’he vist cap

Potser han vingut de paisà per si passava qualsevol cosa. Però et vull dir que jo fa temps que no venia a Barcelona, i l’he trobat meravellosa i molt tranquil·la. Jo sóc catalana i respecto les dues postures. És lícit voler la independència, perquè Catalunya és una regió molt rica i és normal que hi hagi gent que no vulgui repartir. Però també és lícit voler repartir-ho tot amb la resta d’autonomies.

Vols dir que es tracta d’això?

En tot cas jo crec que les dues postures són acceptables. Jo crec que l’ideal és arribar a un punt on les dues parts estiguin contentes.

D’ideologies n’hi ha moltes. Però què en penses de la repressió policial que va haver-hi a Catalunya l’1-O? Suposo que has vist imatges

Crec que les persones que volen la independència no han de fer-ho d’aquesta manera. No s’ha de fer salvatgement perquè perden la raó.

Salvatge és pegar algú pel simple fet d’anar a votar

Sí, clar. Salvatges van ser les dues maneres. Al final es produeix una situació molt lletja. Crec que ningú s’esperava el que va passar. A mi em fa pena. Però vull que quedi clar que respecto les dues postures ideològiques. Jo sóc apolítica. Que posin el tema sobre la taula del Congrés i dialoguin fins que arribin a un acord. Però s’ha d’afrontar, no passar-se el mort els uns als altres.

Es diu que el proper dimarts Puigdemont podria proclamar la DUI. Quin consell li donaries? Vaig escoltar en una entrevista que t’oferies com a mediadora.

(Riu) Sí, però va ser més per fer la broma. Però... per què no? M’encantaria que tothom quedés content. Jo crec que la solució del conflicte és que jo canti la salchipapa i el pepinazo, em posi la gorra de Mr.Policeman i ja et dic jo que queden totes les parts contentes. Això és molt més efectiu que vagi la policia a repartir llenya, no et sembla?

Em sembla perfecte. Si haguessis de fer una cançó de la situació actual, com la titularies?

Ui! Això no t’ho puc respondre tan ràpid si et vull donar una bona resposta. El nom de les cançons és un procés que triga.

La salchipapa i el Toma pepinazo?

La salchipapa té més de 20 milions de reproduccions en tot Internet i el pepinazo 10.

Però, pel títol?

20 milions i 10. És la hòstia.

Tu guanyes 

Aviat us donaré una sorpresa que us encantarà. Aquest mes.

Un avanç?

No puc dir-ho. Tinc signat un contracte de confidencialitat. És una cosa molt inesperada per a tothom i que em donarà molt prestigi.

Relacionat amb la tele?

Relacionat amb les xarxes. Però ara ja sí que no puc dir-te més.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat