Emma Vilarasau commou pel que ha dit després de 36 anys sent parella amb Jordi Bosch

Emma Vilarasau és una de les actrius més meravelloses del món. I punt. Intèrpret superlativa, descomunal, brutal, porta tota la vida regalant-nos interpretacions memorables davant la càmera o damunt dels escenaris. La llista de sèries, obres i pel·lícules és de traca. En teatre, Lali Symon, Tots eren fills meus, A la recerca del temps perdut, La cabra o qui és Sylvia?, La mare, Qui té por de Virginia Wolf?, Agost, Les tres germanes o Paraules encadenades. En cinema, Casa en flames, Los sin nombre, Para que no me olvides o Los niños salvajes. I en televisió, Majoria absoluta, Quico, Secrets de família, Mirall trencat, Crims, Nissaga de poder i aquella mítica 'Eulàlia Montsolís' i Ventdelplà, inoblidable 'Teresa'.

Ara ha visitat un espai imprescindible si volen sentir converses delicioses, pausades, tranquil·les, on el convidat es relaxa i parla obertament sobre les seves nits, les seves passions i la seva vida: 'L'eclipsi' a El Suplement de Roger Escapa els caps de setmana a Catalunya Ràdio. Una de les seves passions és fer de jardinera, al seu jardí, "un esclat de flor a la primavera, està bonic, podat, me'n cuido jo. Per mi és com una meditació: treure males herbes. Descarregues molt, molta ràbia, molta frustració. Em neteja molt el cap". Mirant enrere, parlen, com no, d'aquella Eulàlia Montsolís meravellosa, "jo recordo que el meu pare estava molt orgullós de mi, de cop, i això era molt bonic. Ens discutíem igual, però estaven molt orgullosos de mi". Una Emma que parla de pares i de fills, recordant les nits o matinades més importants de la seva vida, el seu naixement.

"Tenia nits boniques, com un viatge a Finlàndia amb els meus fills, i vam veure una aurora boreal els 4. Però veure-li la cara als teus fills per primera vegada...com això no hi ha res". I les nits d'insomni? Les d'abans les passava "escoltant la música d''El Exorcista' i fumant un porro" de tant en tant. I ara? "No, no, ja fa molts anys. Intento centrar-me, racionalitzar les coses, donar a tot el valor que té i no sobredimensionar res". Una Vilarasau a qui l'apassiona ballar, "ballo molt sola a casa, pop dels 90, 80". Balla sola, però porta tota la vida enamorada de la seva parella, el també actor Jordi Bosch.

Porten junts 36 anys, després que es coneguessin al Teatre Lliure, "ell venia de Mataró i jo de Sant Cugat i vam coincidir. Va ser, uah, molt fogós. El desig era immediat, el resolíem amb un pim pam a tota hora. No ens vam liar de seguida, però. Ens vam agradar, però vam trigar uns anys. Jo tenia 22 anys. Vam esperar un temps". Què li va agradar d'ell? "El que encara m'agrada ara. A part de físicament, que m'atreia molt, el sentit de l'humor que té. M'agrada que em facin riure i ell ho ha aconseguit sempre. Té una mirada que em penetra, em travessa, em coneix. Encara li deia aquest matí. M'agrada com encara les coses, paint-ho, tramitant-ho i després t'ho explica. És molt intel·ligent". Què li va agradar al Jordi de l'Emma? "El meu físic, d'entrada, cosa que jo no entenia. I la meva alegria. Era i soc una tia alegre". El secret per durar tant? "El respecte i l'empatia. Sense això és molt difícil aguantar tant una parella. Crec en l'amor per sempre? No ho sé. Crec en l'amor". 

Una conversa deliciosa que paga molt la pena. Emma Vilarasau, meravellosa.