Any 2008. Una cançó sonava a tot arreu: Mercy. El segon single de l'àlbum Rockferry de la cantant britànica Duffy. El tema va encapçalar les llistes d'aquell any i segons la intèrpret, era autobiogràfic i tractava sobre l'alliberament sexual i no fer el que la resta vol que facis.

Malauradament, la lletra de la cançó es va complir, però no en el sentit que hagués volgut. "T'estic demanant clemència... Per què no em deixes anar?", cantava Duffy. I la veritat és que la cantant britànica va viure un veritable infern, sotmesa a un repugnant home que la va segrestar, drogar i violar durant uns dies. Molts es preguntaven què se n'havia fet d'ella. Una cantant amb un talent increïble que semblava que es menjaria el món amb la seva carta de presentació, guanyant premis com el de millor àlbum, millor artista femenina i millor artista revelació als Brit Awards del 2009. Un any després va publicar el seu segon disc, que no va tenir l'acollida esperada. No va ser, però, el motiu que caigués en l'oblit i desaparegués de la vida pública.

duffy

Es va parlar de la pressió mediàtica, de fracàs en el segon treball discogràfic, de bla, bla, bla. El cert, però, és que Duffy va desaparèixer de la nit al dia. Ara, deu anys després, ha trencat el seu silenci. En un colpidor post al seu compte d'Instagram, ha revelat fil per randa que la seva absència va ser deguda a una dramàtica experiència. Li ha costat confessar-ho ("No us podeu imaginar la quantitat de vegades que vaig pensar en escriure això"). Ara està bé, però fa uns anys, va viure un fet tràgic: "Vaig ser violada, drogada i segrestada durant alguns dies. Per descomptat que vaig sobreviure. La recuperació va prendre el seu temps. No hi ha una forma suau de dir-ho. Però puc afirmar que en l'última dècada van ser milers i milers els dies que em vaig comprometre a voler sentir la llum de el sol en el meu cor de nou. Ara el sol brilla".

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

You can only imagine the amount of times I thought about writing this. The way I would write it, how I would feel thereafter. Well, not entirely sure why now is the right time, and what it is that feels exciting and liberating for me to talk. I cannot explain it. Many of you wonder what happened to me, where did I disappear to and why. A journalist contacted me, he found a way to reach me and I told him everything this past summer. He was kind and it felt so amazing to finally speak. The truth is, and please trust me I am ok and safe now, I was raped and drugged and held captive over some days. Of course I survived. The recovery took time. There’s no light way to say it. But I can tell you in the last decade, the thousands and thousands of days I committed to wanting to feel the sunshine in my heart again, the sun does now shine. You wonder why I did not choose to use my voice to express my pain? I did not want to show the world the sadness in my eyes. I asked myself, how can I sing from the heart if it is broken? And slowly it unbroke. In the following weeks I will be posting a spoken interview. If you have any questions I would like to answer them, in the spoken interview, if I can. I have a sacred love and sincere appreciation for your kindness over the years. You have been friends. I want to thank you for that x Duffy Please respect this is a gentle move for me to make, for myself, and I do not want any intrusion to my family. Please support me to make this a positive experience.

A post shared by @ duffy on

Duffy justifica per què no n'havia dit res fins ara: "No volia mostrar-li a el món la tristesa en els meus ulls. Com puc cantar des del cor si està trencat?". La britànica emplaça els fans a fer-li les preguntes que vulguin, que ella respondrà: "Si us plau, doneu-me suport per fer d'això una experiència positiva". També demana respecte per la seva família. Un pas dificilíssim el que ha donat Duffy. Tot el nostre suport.