Si hi ha algú a Catalunya que de tant en tant sacseja les pròpies consciències amb la seva anàlisi, aquest és Joel Joan. L'excel·lent actor i director català acostuma a mirar-se al mirall, a ell, i a tots nosaltres com a societat, com a país, i despulla les vergonyes de com som i com podríem arribar a ser.
Joel Joan / TV3
Joan està tip de veure segons quins comportaments i decisions. N'està fart que els catalans sempre vagin pidolant o vagin ajupint el cap davant els comportaments repressors que arriben de les Espanyes impunement. I anar fent. El passat cap de setmana ja va anar calentet veient l'entrega dels Premis Gaudí i sentint coses que el van fer empipar. I això que ell en va ser un dia, el president de l'acadèmia:
Joan parla d'un país de pusil·lànimes. Però encara s'ha quedat curt. Més endavant ha continuat definint quina mena de país som, un retrat dolorós, especialment per la gran quantitat de situacions que defineix ell mateix de com ens volen des de fora i com, de vegades, sembla que ho aconsegueixin, veient el que fem o el que deixem de fer els catalans, des de tots els nivells, especialment, els que tenen el poder de decisió. Un reguitzell de definicions que dibuixen el que en definitiva, per ell és un "nano-país, quan podríem ser gegants":
De seguida, reacció massiva a la xarxa, la majoria, de persones que li donen la raó. De fet, de tots els comentaris, Joel Joan n'ha triat un per retuitejar-lo, un concret i dolorós:
Però n'hi ha molts més:
