Eufòria continua sent l'opció preferida a moltes llars catalanes els divendres a la nit. El pla perfecte que es repeteix a moltes cases: pizza i Eufòria en família. De mica en mica ens anem acostant al moment decisiu, cada vegada queden menys gal·les per saber qui serà el guanyador o guanyadora (de fet, només queda un noi i set noies) d'aquesta nova edició del talent musical de 3Cat. Ens entusiasma veure com ho fan aquests joves, veus meravelloses, que ens han enamorat, com en anteriors edicions. La Clara, la Tura, la Monique, l'Oliver, la Daniela i tota la resta, surten sempre a l'escenari i ens enamoren. A nosaltres, als presentadors, al jurat i als coaches i professors que els ajuden i els aconsellen durant tota la setmana. Quedem-nos amb el director de l'espai Eufòria i coach Dani Anglès, que s'estima a tots i cadascun dels concursants i que els hi dona els seus consells després d'una llarguíssima experiència en el teatre i la producció musical.
Abans, però, que el Dani entrés a formar part de l'exitós programa de 3Cat, porta tota la vida lligat al món de la música, el teatre i els escenaris. Fundador i director de l'escola de música, ball, teatre i teatre musical AULES de Barcelona i de la companyia El Musical Més Petit, ha dirigit i participat en nombroses obres teatrals. La llista dels musicals que ha dirigit és de traca: Golfus de Roma, Rent, Mamma Mia, Les Misérables, La bella y la bestia, El somni de Mozart, Tu, jo, ell, ella... i Webber... i Schönberg... i molts altres. Un altre dels que va dirigir, l'any 2010, va ser el mític Hair.
Una obra icònica, un musical famosíssim de James Rado i Gerome Ragni, amb música de Galt MacDermott. Una obra amb temes inoblidables com Let the sunshine in o Aquarius, que parla sobre la cultura hippie dels anys 60 als Estats Units, on es dona cabuda no només als cabells llargs del títol, sinó també, a l'amor, la pau, la llibertat sexual, les drogues i alguns nus integrals per part de tots els actors, en algunes escenes. Sobre aquell muntatge, de fa ja 16 anys, n'ha parlatel Dani al Versió RAC1, recordant la figura d'una estimada dissenyadora de vestuari, "la Maria Araújo, meravellosa, espectacular, que ja no és entre nosaltres. Jo estava molt obsessionat amb el realisme, amb que realment reproduíssim al teatre aquell ambient", donar-li veracitat. Aquí tenen un recull del dia que es va presentar Hair a Barcelona.
No surt en aquest recull una escena molt important, al final del primer acte, en que tota la companyia es despulla, un nu integral de tots els actors i actrius dalt de l'escenari. Sempre s'ha fet, i és una escena cabdal per a la història de Hair, "perquè és una cosa que els hippies feien sempre a Central Park, en les protestes quan anava la policia a detenir-los, i que la policia s'hagués d'enfrontar a persones que no només no anaven armades, sinó directament, nues". I què li va proposar la dissenyadora de vestuari? "Ven, que te enseño una cosa". Quina? En una taula on treballava, hi havia uns triangles de pèls de diferents colors. Ell va al·lucinar, i li van dir: "és que tenim un problema. És que en aquesta companyia, gairebé totes les noies van depilades, tailandès, brasiler, o el que sigui. I com hem de fer realisme, tenim aquests postissos de pubis, perquè se'ls posin tots els actors i actrius i en el moment del nu, portin tot el pèl de l'època dels hippies". Quina va ser la seva resposta? "Mira, el realisme s'acabarà just abans d'això. Això no ho farem servir".
Sensacional. Però entenem perfectament la gran Maria Araújo, perquè com diu la Marta Cailà, "els hippies no anaven depilats. S'ho deixaven tot al natural. Jo li hauria dit que endavant els postissos". Com diuen a la cançó Hair del mític musical: "Cabells. Els vull llargs, rectes, arrissats, esponjosos, onejats, peluts, fins a les espatlles, penjant, brillants, greixosos, bruts, lluents, polits, sense pentinar, enredats, trenats" i de qualsevol manera.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!