Cada edició d’Eurovisió ens deixa anècdotes i curiositats que, sense dubte, seran recordades amb el pas dels anys. A escasses hores de la final del festival, t’expliquem els moments més rellevants de la temporada eurovisiva que no han deixat indiferent a ningú.

La ciutat amfitriona

Amb l’objectiu d’allunyar Eurovisió de la temptació política i, encara que el primer ministre d’Israel Benjamin Netanyahu pressionés per activa i per passiva perquè Jerusalem acollís el concurs, finalment la Unió Europea de Radiodifusió (UER) va decantar-se per Tel Aviv. La decisió, sobretot, es va prendre per evitar l’escalada del conflicte entre israelians i palestins, i apaivagar l’amenaça de boicot d’alguns països participants.             

La influència dels ultraortodoxos

El sàbat, la celebració més important del judaisme que comença amb la posta de sol del divendres i acaba la nit del dissabte, ha alterat, d’alguna manera, el desenvolupament de la producció d’Eurovisió atès que, durant aquest descans sagrat, estan prohibides certes activitats. No obstant això, enguany, l’emissió de la final del festival no es veurà afectada. Els ultraortodoxos, però, si van influir quan Israel va acollir el concurs del 1999.

L’extrema seguretat

Israel ha extremat la seguretat amb un desplegament de 8.000 agents a Tel Aviv amb motiu del festival, l’alto el foc amb els territoris ocupats palestins de Gaza i Cisjordània i arran de la campanya de descrèdit internacional engegada pel moviment Boicot, Desinversió i Sancions (BDS) contra l’Estat jueu. La sensació d’alarma es torna a repetir, com quan el certamen del 2017 a Ucraïna pel conflicte polític amb Rússia sobre Crimea.

La retirada d’Ucraïna

Maruv, poetessa ucraïnesa d’origen rus, escollida pels teleespectadors d’Ucraïna com la seva representant a Eurovisió, va declinar aquesta oportunitat després que la mateixa televisió pública li exigís, en primer lloc, cancel·lar les seves actuacions concertades a Rússia i, segon, un ferm compromís sobre la defensa de la integritat territorial del país. Cap dels finalistes del programa d’on va sortir designada la cantant la va voler substituir.

Macedònia del Nord

L’edició del 2019 serà recordada per la superació del conflicte entre Grècia i Macedònia que les ha enfrontat quasi tres dècades pel nom oficial de l’exrepública iugoslava. L’intercanvi de punts entre ambdós països ha contribuït en l’assoliment dels Acords de Prespa i a la nova denominació macedònia, oficial des del gener, li acompanya la retirada de la política de bloqueig practicada pels hel·lens en el sistema internacional des del 1991.

L’actuació de Madonna

La reina del pop sí que actuarà a Eurovisió. L’organització, que ha revelat dificultats per fer de Madonna el plat fort del dissabte, ha assegurat la presència de la cantant estatunidenca, convertida al judaisme, en l’espectacle. Les complicacions se centren, ara, en resoldre els drets d’emissió d’un dels èxits de la intèrpret, després que el multimilionari israelià Sylvan Adams s’hagi compromès a pagar-li un milió d’euros per la seva actuació.

La cançó més política

El tema més reivindicatiu és el d’Islàndia amb el grup punk Hatari, una cançó amb un missatge anticapitalista i propalestí que ha arribat a orelles del reelegit primer ministre. La banda, crítica amb la política de Netanyahu, ja ha avisat al governant que, si guanyen Eurovisió, instauraran una colònia amb els seus ideals en territori israelià però, en cas que Israel s’endugui la victòria, li cediran el control de l’arxipèlag islandès Vestmannaeyjar.        

El debut ajornat de Kosovo

Kosovo té el suport del nucli dur de la UER per participar a Eurovisió, tot i el seu reconeixement internacional limitat. La seva estrena en el concurs, prevista per l’any passat en el 10è aniversari de la independència del país, es decidirà el pròxim mes de juny. L’entrada de la Radiotelevisió kosovar necessita la majoria qualificada de dos terços de l’assemblea de l’organisme, compost per 56 radiotelevisions, per a competir l’any vinent.           

La venda d’entrades

L’elevat preu de les entrades, segons la televisió pública israeliana per la falta de patrocinadors en aquesta edició, ha provocat que encara hi hagi per vendre prop de 2.000 tiquets d’Eurovisió. Per tal d’emplenar l’estadi i estalviar-se una fotografia de desolació, l’organització del festival ha posat en marxa una promoció 2x1 que ha engrescat ben poc als aficionats i, inclòs, ha arribat a oferir seients de forma gratuïta a l’entrada del recinte.

El guanyador segons les cases d’apostes

Ara per ara, Holanda té totes les paperetes per endur-se Eurovisió a casa seva. La segueixen al triomf, per ordre, Suècia, Austràlia, Rússia i Itàlia. Les cases d’apostes ofereixen només una estimació però, en molts casos, són un indicador prou fiable dels resultats. La previsió per l’Estat espanyol seria un discret 14è lloc, tot i que després dels seus dos assajos rodons, la candidatura d’en Miki podria aconseguir una meritòria 10a posició.