La confessió d'Stella sobre el seu pare Antonio Banderas i l'espanyol: "Se va a enfadar conmigo por decirlo"

Probablement (i sense el probablement), Antonio Banderas és l'actor espanyol més internacional. Ell va ser dels primers en cruzar el charco, en deixar Espanya i anar a provar sort als Estats Units, en una època on no era gens habitual veure intèrprets espanyols a Hollywood. Després d'uns anys participant en produccions a Madrid (Réquiem por un campesino español, La corte del faraón, Bajarse al moro, Si te dicen que caí...), on va fer-se un fix a les pel·lis del seu amic Almodóvar (Laberinto de pasiones, Matador, La ley del deseo, ¡Átame!...), l'actor malagueny va fer les maletes, aprofitant l'èxit de Mujeres al borde de un ataque de nervios i va encetar una nova vida a Amèrica, a Los Angeles, on es va instal·lar a principis dels 90 i on va participar en pel·lícules com Los reyes del mambo (tocan canciones de amor), Philadelphia, Entrevista con el vampiro, Desperado, Nunca hables con extraños, Four rooms, Evita, La máscara del Zorro i tantes i tantes altres.

Paral·lelament, Banderas va conèixer Melanie Griffith. Es van veure per primer cop a la gala dels Òscar de 1989 celebrada a Los Angeles, on l'actriu estava nominada per Armas de mujer. Sis anys després, el 1995, tots dos van coincidir en una comèdia romàntica, Two much... Un any després, la parella es casava a Londres, i tenia la seva filla en comú, Stella del Carmen. Posteriorment, el 1999, l'actor dirigia la seva dona a la seva segona pel·lícula com a director, Crazy in Alabama. L'amor dels dos actors es va acabar, però no així el respecte, el carinyo i el record d'uns temps feliços vivint junts. Banderas i Griffith sempre han mantingut molt bona relació, ja separats, i l'actor espanyol considera que a la seva família també hi formen part la Dakota Johnson i l'Alexander Bauer, els altres fills que va tenir Melanie Griffith amb dos altres actors, Don Johnson i Steven Bauer.

Centrant-nos en Stella, que ja té 28 anys i que ha ajudat el seu pare en algunes de les produccions que ha fet amb el seu teatre de Màlaga, el Teatro del Soho CaixaBank, va néixer i créixer als Estats Units, tot i que de tant en tant ha anat amb el seu pare a Espanya, a Màlaga, a conèixer la resta de la família o a veure in situ alguna processó. I també, evidentment, a gaudir de les bondats culinàries de la gastronomia espanyola. “Siempre que vengo pido jamón. Jamón ibérico. En Los Ángeles no hay comida española, no hay jamón ni nada de eso… así que es lo primero que hago cuando vengo”, va dir fa un parell d'anys. La revista Lecturas recull unes declaracions de la jove parlant del seu pare, Espanya i la llengua. Tot i que ara el parla considerablement bé, de petita sorprèn que no el parlés.

Una confessió sobre la llengua que es parlava a casa. Com ella diu, son pare “se va a enfadar conmigo por decir esto, pero no, de pequeña no me hablaba en español". Per què? Ella mateixa considera que "creo que lo hacía porque vivíamos en Estados Unidos y él también estaba practicando su inglés”.

Per això, ara l'espanyol l'entén perfectament, però a l'hora de parlar-lo amb fluïdesa, li costa encara una mica. “Me encanta pasar tiempo aquí y estar con mi familia', donde su spanglish no es ningún impedimento para que la entiendan y para estrechar lazos con sus primos".