Clara Segura sorprèn amb el seu passat professional: massatgista i "M'havia arribat a vestir de..."

Una de les actrius més descomunals que tenim a casa és, sense cap mena de dubtes, Clara Segura. Intèrpret superba, brutal, tot el que fa ho fa bé, tots els papers que toca, enamoren. Faci el que faci, li dona una veracitat i una credibilitat que hipnotitzen. La llista de pel·lícules on la Clara ens ha deixat amb els ulls com a taronges és llarga. Imprescindible els darrers anys en alguns dels films i sèries més exitosos del cinema d'aquest país, no ha parat de guanyar premis més que merescuts després d'una trajectòria amb pas ferm i també ha regalat obres de teatre espectaculars. En televisió, per exemple, Porca misèria, Vinagre, La sagrada família, Nit i dia, El crac, Los herederos de la tierra, El Centro i tantes altres. En cinema, Mar adentro, Los ojos de Julia, Una pistola en cada mano, Barcelona nit d'hivern, 100 metres, Loco por ella, Creatura, Casa en flames o El 47 (per la qual va guanyar un Gaudí i un Goya a la Millor Interpretació Femenina de Repartiment).

Ara, la Clara dirigeix l'obra 'Una festa a Roma', de Marc Artigau, que es pot veure fins al 22 de març al teatre Lliure de Gràcia i que després farà gira per Catalunya. Si no en tenia prou amb els seus papers davant de càmera, fa un temps que Segura està demostrant que també en sap un bon tros de dirigir. Va estrenar-se el 2020 amb Cobertura, on també actuava fent tàndem amb el seu company habitual, amic de l'ànima i inseparable Bruno Oro, i després va tornar-hi amb La trena, compaginant, novament, direcció i interpretació. Ara dirigeix l'esmentada obra on porta a l'escenari la història de la Romina, una dona de 76 anys amb Alzheimer. L'obra posa el focus en el pes dels cuidadors, que en aquest cas és un fill d'uns 40 anys, però també explora l'amor i el desig a la tercera edat: "En aquesta etapa hi ha un dol general de coses de la vida. Però d'alguna manera he intentat poetitzar una cosa que, d'entrada, és trista".

Són paraules al Via lliure de Xavi Bundó a RAC1. També ha tirat de nostàlgia, parlant de les seves àvies: "La Catalina volia ser artista, però ha sigut la iaia Carmen qui m'ha pogut veure actuar. Va estar molt contenta quan em va veure a l'escenari". No només ha recordat les seves àvies, sinó també el seu passat professional, abans d'aconseguir tot el que ha aconseguit després. Una època d'una jove Clara que va fer de tot per guanyar-se la vida. Algunes feines curioses que desconeixíem d'ella, per exemple, fent massatges: "Jo primer vaig ser quiromassatgista", ha dit entre riures. Però ràpidament va començar a explotar la seva vena d'artista, tot i que les primeres feines van ser ben curioses: "M'havia arribat a vestir de tomata per una secció de fruita i verdures en un supermercat i l'Albert Triola, de plàtan! I col·laborava amb la Sílvia Abril i el Joan Carreras... i fèiem qualsevol cosa relacionada amb l'animació". 

Sensacional. Coneixent la Clara i veient el seu talent en tot el que fa, segur que en aquella època, els clients sortien d'aquell supermercat amb el carro ple de fruita i verdures, després de veure-la a ella i enamorar-nos vestida de platan o d'enciam. I també estem convençuts que si bé és cert que hem guanyat una actriu superba, també estem segurs que vam perdre una quiromassatgista de primera. Perquè tot el que fa la Clara, ho fa bé.