Chrissy Teigen i John Legend continuen afrontant el dol per superar la pèrdua del seu tercer fill. La parella de celebrities nord-americana va anunciar l’embaràs a l’agost, però tot es va tòrcer poques setmanes després per les complicacions derivades d’un problema a la matriu. A finals de setembre, la model va ser ingressada en un hospital de Los Angeles amb una forta hemorràgia, i tres dies més tard va donar a llum un nadó que va acabar morint després del part. Estava embarassada de cinc mesos. Ha passat un mes de la mort tràgica del nen, que es deia Jack, i ara la mare ha decidit parlar-ne públicament a través d’una carta on es sincera sobre tot el que ha viscut des d’aleshores.
Chrissy Teigen i John Legend van perdre al setembre el nadó que esperaven | GTRES
La mediàtica estatunidenca confessa que no ha trobat el moment de narrar fins ara la seva experiència traumàtica, perquè no estava preparada per fer-ho. Però fa el cor fort en un text extensíssim publicat al seu compte d’Instagram. “Hem llegit cada comentaris amb els ulls plorosos. He dedicat els dies a llegir missatges de desconeguts, la majoria dels quals començava amb un ‘probablement no llegiràs això, però...’. Us puc assegurar que vaig llegir-los”. Teigen agraeix emocionada les bones paraules i l’escalf que ha rebut, i comença el relat del que va passar el dia de la mort d’en Jack. A l’àrea de maternitat de la clínica només hi havia gent alegre. Quan va arribar i recorria els passadissos de la planta, l’animaven pel part: “No sabien que estava arribant per donar a llum el cinquè membre de la nostra preciosa família, un nen, simplement per dir-li adéu pocs minuts després. Et preguntes com és possible que la gent estigui pensant en tothom menys en tu”.
Poques setmanes abans de la mort d’en Jack, els metges ja l’havien atès a l’hospital i li havien ordenat fer repòs durant un mes. El motiu, unes complicacions de l’embaràs per un problema a l’úter. Si aconseguia arribar a la setmana 28, el nadó es trobaria fora de perill. Es dona la circumstància que el seu segon fill va néixer un mes abans del que tocava, precisament per aquesta patologia de la mare. Està totalment sa. Amb el seu tercer fill, la història va anar de manera molt diferent perquè va patir un despreniment de la placenta: “El vam monitoritzar constantment, esperant que tot passés. Al llit sagnava i sagnava. Poc, però durant tot el dia. Havia de canviar-me els meus propis bolquers”. Una setmana més tard, una ecografia va revelar que la situació continuava empitjorant. La mare havia perdut molta sang i no hi havia gairebé líquid amniòtic al voltant del nadó: “El nen estava tan avall que podia estirar-me panxa amunt i sentir els seus braços i les cames a través del ventre”.
Ja no hi havia res a fer. Els metges li van dir que li havien d’induir el part, que el seu fill no aguantaria amb vida però que si continuava amb la gestació perillava també la seva pròpia salut. “Era hora de dir adéu. Ell no podria sobreviure a tot allò, i si seguia potser jo tampoc (...) Al principi vaig plorar una mica, després vaig tenir convulsions, mocs, llàgrimes. La meva respiració no era capaç de seguir el ritme de la meva pròpia inimaginable tristesa. Quan escric això, puc sentir el dolor de nou. Em van posar oxigen, i aquella és la primera foto que vau veure”. Es refereix a les imatges que va compartir a les xarxes socials, abraçant el Jack després del part. A les fotos també hi havia el seu home, el cantant John Legend.
“Li vaig dir al John que les necessitava, i que no volia haver de demanar-ho, que simplement les fes. Ell va odiar-ho. Ho podia notar. No tenia sentit per ell en aquell moment. Però sé que necessitava conèixer-ho tot sobre aquell moment, de la mateixa manera que necessito recordar-nos fent-nos un petó a l’altar o les nostres llàgrimes d’alegria després de tenir els nostres fills Luna i Miles. Tenia clar que necessitava compartir aquesta història (..) Les fotos no són per ningú excepte per a la gent que també ho ha viscut, o que té curiositat per saber el que és això. Són només per a la gent que les necessita”, escriu sobre les imatges que va publicar des de l’hospital i que EN Blau va compartir amb els lectors.
Teigen recorda també els instants crítics anteriors al part. Va esperar tres hores després de rebre l’epidural, per intentar dilatar el màxim possible. Però el seu cos no va reaccionar massa perquè només estava de cinc mesos i no estava preparada pel naixement. “Vaig obrir les cames i vaig mirar en John i així, sense més, estava sortint. Els doctors van cridar... encara no sé què dir. Ja era fora. La meva mare, en John i jo el vam agafar i ens vam acomiadar (...) Escriure sobre tot allò em fa plorar. Tot el que sé és que les seves cendres són en una caixa petit, esperant a ser enterrades sota un arbre de la nostra nova casa, la que vam comprar amb la seva habitació en ment”, relata amb duresa.
Assegura també que després de perdre el seu fill, ha arribat a culpabilitzar-se a ella mateixa en els moments que ha aconseguit evadir-se, començar a tirar endavant i riure en ocasions. Un sentiment de culpa que creix encara més quan pensa que, de vegades, oblida que ja no està embarassada. “Experiències com aquesta deixen un forat al cor. Però aquest forat s’omple amb l’amor d’allò que tant volia. Ploro pensant com de feliç soc per tenir dos fills meravellosos (...) Escric tot això perquè sabia que necessitava dir alguna cosa abans de poder continuar amb la meva vida. Gràcies a totes les persones que ens han tingut en els seus pensaments. Som molt afortunats”.