Imprescindible entrevista la que li ha fet Montse Virgili a la meravellosa actriu catalana Bruna Cusí al programa Les dones i els dies de Catalunya Ràdio. L'actriu de films com Estiu 1993, amb el que va guanyar el Goya a Millor Actriu Revelació, Incerta Glòria, Hogar, La vampira de Barcelona, Mía i Moi, El Substituto o Upon entry i de sèries com Polseres vermelles, Cites, Merlí, El día de mañana, Instinto, Los herederos de la tierra o Frágil, una de les intèrprets més talentoses i magnètiques dels darrers anys, s'ha obert en canal per parlar de la seva professió, alhora la seva passió, sense defugir la part menys glamourosa que comporta. Cusí, per exemple, ha parlat de com funcionen els càstings i del neguit d'estar molt de temps després de fer-los, sense saber si ha estat l'escollida o no per un paper. En aquest sentit, lamenta que hagin d'esperar de vegades sis mesos, "o que et diguin: 'està entre tu i dos més' i després te n'assabentis per un altre que ja li han ofert la feina a algú. Tot el que és el procés del càsting, jo trobo que encara no hi ha prou cures en el procés, i això és el que fa fotuda la nostra feina, realment".

La periodista, en aquest punt, li diu que "potser la pregunta és una mica bèstia: no és que hi hagi un (Harvey) Weinstein, però, hi ha casos també d'aquests que 'si vens amb mi a prendre unes copes, et donaré el paper'? Encara passa això al cine?". La Bruna reconeix que "jo personalment no ho sé, però m'imagino que sí" i revela que "al llarg de la vida m'han passat moltes coses, no sé si un Weinstein, però òbviament, passa. Petits abusos de poder, sí. En algun moment sortirà, el que passa és que són gent que tenen molt poder. Però s'han destapat coses fins ara". Li recorden que ella va estudiar a l'Institut del Teatre, on s'han començat a destapar coses i si "tu, quan hi estudiaves...", i ella reconeix que "alguns tractes rebuts no eren normals. Quan va sortir lo del Joan Ollé i l'Institut del Teatre, amb el meu curs vam començar a parlar i vam fer una revisió"... "Recordes alguna frase d'aquestes o algun moment d'aquests?", li pregunta Virgili.

bruna cusi
Bruna Cusí

I Ella ho té clar: "Sí. Hi havia un dels professors que tenia que fotia mà a tort i a dret i li agradava i ho jugava, tocar culs i tocar tetes quan li donava la gana". Recorda també un taller, una classe de teatre-dansa, que el dia abans de l'estrena "el professor ens va demanar, perquè li semblava molt guay i molt postmodern, si estàvem disposades a fer el taller... si estàvem disposades a fer-lo sense calces. Va generar un mal rotllo..., que dius: 'Quina necessitat tens de fer-ho? Per què ets molt modern? O per què? Per què vols que aquí deu dones fem tota aquesta performance sense calces? O sigui, dona'm un motiu artístic, que intentaré entendre-ho. I sobretot, perquè és un taller, no m'estàs contractant perquè vagi al Teatre Nacional a fer alguna cosa, és una pràctica, quina necessitat tens de fer això?".

"Si comencem a aixecar la catifa...?", pregunta la periodista. I la Bruna ho té clar: "Sí. Clar. Com a tot arreu. Crec que és un despertar de totes. Passa al cinema, al teatre i a tot arreu. No cal que passi un Weinstein, són abusos de poder que estan a tot arreu i hi ha un sostre de vidre. L'estructura encara és patriarcal, en tot". Podeu escoltar tota la magnífica entrevista, HEU d'escoltar tota la magnífica entrevista, aquí:

Crec que és un despertar de totes, diu la Bruna Cusí. I tant que sí. I hauria de ser també un despertar de tots. De tota la societat. Prou.