De Boys bands, en aquest país, afortunadament no n'hi ha hagut massa. Probablement la més popular van ser els Auryn, que van durar set anys, integrada per Álvaro Gango, Carlos Marco, David Lafuente, Daniel Fernández i l'únic que ha fet fortuna en solitari, Blas Cantó.
Un Cantó que ha visitat La Resistencia on s'ha obert més que mai explicant algunes interioritats. Boy band, grup, banda... El nom no fa la cosa, però sí les discussions entre els seus integrants. I a Auryn no tot eren flors i violes. "¿Hubo jaleillo?", pregunta Broncano. "Bueno... Había de todo. Éramos una familia y la verdad, pasan cosas". Cantó misteriós. Es nota que no se sentia del tot còmode anant-se de la llengua, però ja ha plogut massa. "¿Se soltó alguna ostia a mano abierta?", pregunta innocent Broncano... "Al principio sí, y me la llevé yo".
Movistar +
Reacció?: "Me quería ir del grupo... '¡Me han pegado! ¡ Me han pegado!'". Qui va ser? "Pues uno de los Auryn me pegó. De hecho me dejó el brazo que no lo pude mover en una semana". Tot i la mala experiència inicial, defensa el seu excompany reconeixent que "ese es un trozo de pan". Blas Cantó posant la galta i la butxaca. Perquè també va deixar anar, amb un somriure irònic a la cara, que sempre era ell el que afluixava pasta a la resta, diners que encara no li han tornat.
Movistar +
Queda clar que conserva un gran record d'aquella època...