Sentir la Beth Rodergas sempre és un plaer. Sentir-la cantar, per descomptat, però també sentir-la parlar. Perquè la cantant de Súria té el cap molt ben posat, té caràcter i personalitat i té ja al darrere una llarga experiència en el món de la música que fa que per tot plegat, sigui una persona amb molt de seny dins d'aquesta indústria, amb qui paga la pena xerrar. I ara ho acaben de fer a la secció del 'Plat estrella' del Xavi Bundó al Via lliure de RAC1, converses al voltant de deliciosos plats, en un restaurant, on el convidat s'esplaia i les va deixant anar. Sobre la vida, sobre els fills (ella que té tres fills meravellosos), sobre la feina o sobre el que calgui. I la Beth no ha defraudat.
Corria l'any 2003 quan tots ens vam quedar bocabadats sentint la veu brutal i la presència escènica d'una menuda cantant catalana que va anar a concursar a la segona edició d'Operación Triunfo. Una jove que ens va hipnotitzar des del primer dia que la vam veure, i que va fer molt bon paper al talent musical, aleshores, de TVE. Va quedar tercera, per darrere de Manu Carrasco (segon) i Ainhoa Cantalapiedra (guanyadora), i poc després, fins i tot, va anar al Festival d'Eurovisió amb un tema que durant molts anys ella mateixa ha detestat, tot i que li agradés a tota la resta del món Dime.
Aleshores tenia només 22 anys, i ara ja en té 44, i és una cantant amb una carrera extraordinària en solitari, i ha format una família. "Tens processat tot el que va passar?", li pregunten. I ella, que ho té "processadíssim", ha sorprès confessant que mira Operación Triunfo: "Tornant a veure el programa, és inevitable fer reflexions de comparar, de com ha canviat la societat, la tele, la indústria...". Damunt la taula, evidentment, el seu pas per Eurovisió amb una cançó que a ella era a l'única de tot el país a qui no li agradava, "però tal qual, eh?", referma la Beth. "Molt bèstia". Ara ja ha après a tolerar aquella cançó que la va catapultar a la fama ("de tant en tant la canto, ens hem donat la mà, hem fet les paus"), però encara al·lucina de la bogeria que va generar aquell tema... i encara avui en dia...
I és que ha compartit amb els comensals i els oients que "encara avui en dia hi ha un club de futbol, crec que l'Ourense, que és el seu himne. Vull dir que als partits, al vestidor, fan com un ball, amb l'entrenador... t'ho juro, després us ho ensenyo". I immediatament es posa a buscar el vídeo i els hi mostra. Què se sent? Als jugadors del conjunt gallec, l'UD Ourense, del grup 1 de la 1RFEF, cantant desfermats i cridant, abans de sortir a la gespa o després d'aconseguir una victòria, allò de "¡Dime qué es lo que puedo hacer, cómo te puedo tener.... en mi vida. Vamos a olvidar el ayer y a comenzar otra vez, sin mentiras!!!", i fins i tot, "amb un senyor fent el cuc a terra, fent breakdance". Com li diuen al programa, "hauries d'anar a fer el saque de honor", i ella: "Segur que em conviden, perquè els vaig contestar, dient que 'enhorabuena', perquè crec que van pujar de categoria. Jo al·lucino. Això és de la setmana passada. Aquests nanos no havien ni nascut! Li deu agradar a l'entrenador", diu, amb tota la raó, perquè quan va sortir Dime probablement cap d'ells encara no havia nascut. Aquí tenen la prova gràfica de la fal·lera dels jugadors de l'Ourense per Dime, un vídeo de fa molt pocs dies:
Actualment l'Ourense va 15è al seu grup, just un lloc per sobre de les posicions de descens. Tot i que la Beth és "molt culer", i ha cantat al Camp Nou, des d'aquí l'instem a fer-los-hi una visita i que els de l'UD Ourense la cridin per ser la convidada d'honor en algun partit. Només de conèixer-la, de tenir a prop el seu ídol, de qui cada partit canten la seva cançó a tall d'arenga per animar-se, suposaria per a ells una injecció de moral brutal i pujarien posicions com l'escuma. Beth Rodergas, meravellosa. I els jugadors de l'Ourense, cracs per tenir-la a ella com a representació musical de la seva eufòria.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!