Belén Rueda s'ha guanyat, per mèrits propis, ser la reina del terror patri. El seu nom apareix en moltíssimes pel·lícules espanyoles de por, de terror, d'intriga, de suspens, on els seus personatges pateixen i fan patir als espectadors. La llista és llarga: El orfanato, Los ojos de Julia, El cuerpo, Séptimo, No dormirás, El pacto, La ermita, El cuerpo, El silencio de la ciudad blanca... L'actriu madrilenya, Goya a la Millor Actriu Revelació pel seu paper a Mar Adentro, fa temps que li va agafar el gust i ha fet diversos papers lligats a aquests gèneres cinematogràfics aterridors, des que Bayona li va fer protagonitzar El orfanato.
Ara estrena El vestido, pel·lícula dirigida per Jacob Santana en què interpreta una pintora vinguda a menys que viu a una casa amb la seva filla (a qui dona vida la seva pròpia filla Belén Écija). La sinopsi ens mostra el seu personatge, 'Alícia', que amb la seva filla Carla es muden a una vella casa, on busquen un nou començament després d'un divorci difícil. Tot i això, aviat descobreixen que la casa guarda una història fosca, una cadena de tragèdies que semblen repetir-se generació rere generació: "Mi hija y yo viviremos algo escalofriante. El espectador quiere avisarte, sufre contigo", diu a La Vanguardia. Una Rueda que també està pendent de l'estrena de Cada día nace un listo, dirigida per Arantxa Echevarría, i de Renata y Nicole, la segona temporada de Eva y Nicole (Atresmedia).
Una tot terreny que no para de treballar i de rebre propostes laborals, la majoria, com dèiem, papers relacionats amb pel·lícules de suspens. Per què fa tants papers així?: "Es que no lo pienso: me meto en el personaje y me sale algo desde las entrañas. Incluso todavía me preguntan alguna vez si ensayo ante el espejo. ¡No! Esto es el mayor error del universo; el espejo es nuestro enemigo. Si te miras, fuerzas la emoción con el sentido de la vista". Una intèrpret majúscula que després de tants anys fent-nos passar por, després de tants anys fent-nos tapar la cara amb els ulls a les sales de cinema, ha confessat el dia que va ser ella qui va patir un ensurt dels grossos, tant, que va pensar que es moriria. Va passar fa 40 anys. On era? Esquiant amb uns amics.
Ella mateixa explica què li va passar, un tràngol que encara recorda avui que han passat 40 anys: "Teníamos que cruzar de un valle a otro por un camino muy estrecho, tanto que sólo podíamos ir de dos en dos. Hacía tanto viento que avanzabas un poco y volvías atrás. Y la sensación térmica, no te lo puedes imaginar... Hubo un momento en que me dije 'me moriré'. Ahora no me da miedo la muerte, pero entonces sí que me daba. Recuerdo que en ese momento no creía que pudiera morirme de esa manera. En fin, la imprudencia de los 20 años". Afortunadament, la cosa no va anar a més. Tot va quedar en un ensurt i la Belén va poder seguir fent pel·lícules com les que ha fet, fent-nos-ho passar malament... a les sales de cinema, és clar.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!