Un dels cantants més estimats pel gran públic, pels seus col·legues de professió i per tota la indústria musical espanyola és, sens dubte, Antonio Orozco. El de L'Hospitalet de Llobregat acaba de fer 50 anys, mig segle del qual la gran majoria d'ell l'ha passat damunt dels escenaris, on s'ha deixat la pell, la vida i l'ànima, on s'ha buidat cada vegada que s'ha posat davant del micròfon per cantar alguns dels seus temes, peces que en algunes ocasions, formen part de l'imaginari col·lectiu i ja han passat a formar part de tots nosaltres, com aquest Devuélveme la vida que si et corre sang per les venes, és impossible que no t'emocioni de mala manera quan li sents cantar. Com aquesta versió que va fer al Liceu, absolutament meravellosa:

Fill de pares sevillans de classe treballadora, Orozco és, a banda d'un cantant amb un talent descomunal, algú ple de bondat, bonhomia en estat màxim, sempre amb un somriure d'orella a orella i disposat a donar un cop de mà als que ho necessiten, tot i les hòsties que li ha donat la vida, com les morts per càncer de dues de les seves parelles, la segona, mare del seu fill. El cantant català, a més, és dels que sempre ha parlat clar i no s'ha mossegat la llengua a l'hora de pronunciar-se sobre el que l'envolta. Per exemple, sobre Espanya o Catalunya. I ara ho ha tornat a fer en una entrevista pel diari El Español. Arran dels seus orígens andalusos i d'haver nascut ell a Catalunya li pregunten si "¿Los artistas tenéis patria?". I ell té claríssima la resposta: "Yo soy un español que vive en Barcelona. Vivo en un pueblecito pequeño que se llama Sitges y está en la playa. Estoy enamorado de mi barquito, que es mi casa. Era imposible que yo, viniendo de donde vengo, tuviese un barco".

orozco barco
Antonio Orozco / @antoniorozco10

Amb el seu vaixell ha recorregut mig món. Per raons òbvies, però, no hi ha anat a Madrid o a d'altres llocs de les espanyes amb ell. Unes espanyes on encara ara (i el que queda), continuen havent-hi molts hiperventilats demòcrates que comencen a treure foc pels queixals quan algú gosa dir alguna cosa sobre la unitat d'Espanya i bla, bla, bla. En aquest sentit, el cantant ho té claríssim, reprenent el fil de la pregunta de l'esmentat mitjà: "soy un español que vive en Cataluña, tengo el alma catalana a mil, hablo catalán cuando puedo, tiene que ser con alguien que tenga paciencia, porque hablo muy despacio, y para mí Barcelona es el centro del mundo, no por nada, sino porque yo nací allí". Amor i passió per la terra on ha nascut i amor i passió perquè la gent voti què vulgui ser. "Como no espabilemos, en un futuro muy, muy cercano, nos vamos a tener que enfrentar a una realidad complicada en Cataluña. Y ya está la cosa regular, pero creo que se va a poner peor".

297723978 804637154057423 8010086502996996708 n
Antonio Orozco / @antoniorozco10
320244706 1241410900065147 1978420168938208280 n
Antonio Orozco / @antoniorozco10

Orozco parla de tensions polítiques, de socials i d'econòmiques, "Se puede hablar desde otro prisma y no hace falta estar en una tensión continuada. Se están generando problemas socioeconómicos que son terribles, ¡pero terribles!, para Cataluña. Cataluña padece un impacto socioeconómico brutal. En un corto espacio de tiempo lo vamos a sufrir mucho los que estamos allí", moment que aprofita el diari per preguntar-li si li agradaria que hi hagués un referèndum a Catalunya. Resposta: "A mí me parece que la gente tiene que tener derecho a expresarse: la democracia dice eso. ¿Estoy de acuerdo con el referéndum? Sí. Por supuesto". Una resposta que ha fet sortir del sarcòfag els típics irats que han començat a insultar-lo:

Estoy hecho de pedacitos de ti, canta en un dels seus temes més celebrats Orozco... Malauradament, hi ha una Espanya que està feta de pedacitos d'intolerants ultres com els que han vomitat el seu odi. Però com dirien a El Quijote, ladran, luego cabalgamos.