L'angoixa d'Anna Castillo amb un noi en un pis de Madrid, a la 1a cita: "¡Me quiero ir! ¿Cómo salgo de aquí?"

Hi ha dues actrius meravelloses en aquest país que són Anna Castillo i Macarena García. Ho són per separat, així que imaginin què passa quan comparteixen projecte. Ho van fer fa anys a La Llamada i ara repeteixen juntes davant de càmeres en una sèrie de comèdia que s'estrena aquest dijous a Movistar+: Se tiene que morir mucha gente.

Ganes de veure Se tiene que morir mucha gente. Però la que es volia morir, figuradament parlant, va ser Anna Castillo després d'una primera cita amb un noi. Va ser fa anys, i ho ha compartit ara a la magnífica La ruina d'Ignasi Taltavull i Tomàs Fuentes, un pòdcast on els convidats confessen els seus moments més vergonyosos, moments d'aquells de tierra, trágame. No hi ha anat sola. L'ha acompanyat justament la seva amiga Macarena. I quan ha revelat què li va passar, ha provocat la rialla del personal.

Explica l'actriu catalana que ella no és molt assídua en això de primeres cites, amb el benentès de cites que comencen i acaben una nit. Normalment, diu, quan ella ha tingut una primera cita, després ha desembocat en una relació de parella. No va ser el cas que ha explicat. Una cita fa temps, en època de Facebook, quan va conèixer un noi "muy guapo", a Madrid. Estaven fent una volta i de sobte el noi li diu "vivo por aquí... ¿Subimos a tomarnos una cerveza?... Pensé: 'Claramente, quiere follar'. Venga, vale, subimos". Un cop al pis del noi, ja la va sorprendre veure com una mena de terrari ple de rèptils, amb el noi dient-li que li agradava molt l'herpetologia... L'Anna i ell se'n van al sofà, "estábamos en plan coqueto", i de sobte, ell li diu si li pot mostrar una cosa a la tele... 

L'Anna, sorpresa, va acceptar. I què va posar ell?... Un documental de dinosaures, al temps que es liava un porro gegant i li donava calades a ella, cosa que no li ha agradat massa mai. "Una hora de documental... Se lió un porro, me dio ciertas caladas y fue la hora más soporífera de mi vida". No acaba aquí la cosa. "El porro me subió. Estaba fumada, recuerdo la boca seca, pensando: '¿Qué hago aquí? ¿Cómo salgo de aquí? ¿Qué va a pasar ahora? Me va a meter en el terrario...'". L'Anna, aprofitant que el noi se'n va al bany, agafa el mòbil i escriu a una amiga seva: "Me quiero ir. Es un pedazo de friki"... Però no li havia enviat a l'amiga el missatge, sinó a ell, sense voler. "No había la opción de borrar, no se podía eliminar para todos...".

"No sé cómo salí de eso, si me dio la risa o qué, pero el tío me besó igualmente. Pero por supuesto que me fui".

Ja ho saben, si alguna vegada van a casa d'algun noi a Madrid, molt guapo, amb rèptils i tendència a fumar porros..., vigilin a qui li envien un missatge. Anna Castillo, meravellosa.