Fa un mes, tots els que estimem i seguim l'Andreu Buenafuente vam tenir una mala notícia: el còmic i presentador de Reus anunciava que s'havia d'aturar, havia de deixar l'emissió del seu programa Futuro imperfecto a La 1 els dijous a la nit, també El Tenoriu al teatre amb la seva estimada Sílvia Abril i cancel·lar les Campanades de TVE, que havien de presentar tots dos, renunciant també a fer el monòleg de Sant Esteve a TV3. I tot, per recuperar-se dels seus problemes de salut mental: "Por motivos de exceso de carga laboral y por prescripción médica, Andreu Buenafuente se ve obligado a hacer un parón temporal en su agenda profesional para descansar y recuperarse: 'Tengo que parar un poco para recuperarme y volver con la energía que se merece todo lo que hago. Gracias por la comprensión, el apoyo y el cariño'. Signat: Andreu Buenafuente".
Una pena pels moltíssims fans de l'Andreu. Però el primer és el primer. Ara el que toca és que es recuperi de la millor manera possible i quan estigui bé del tot, ja tornarà a fer-nos riure com porta fent tota la vida davant de càmeres o dalt d'un escenari. Però l'Andreu no només ens fa pixar de riure. De vegades també ens deixa colpits amb les seves paraules quan es posa seriós. I ara hem tornat a tenir una nova mostra d'això en una conversa imprescindible que es va gravar abans que l'humorista anunciés la seva baixa per salut mental. Una conversa al pòdcast En clave de Rhodes a la Cadena SER, un espai per a la conversa distesa entre el pianista britànic James Rhodes i els seus convidats, en què s'aborden temes més enllà del perfil més conegut dels entrevistats.
Un programa amb un to més humà i personal, en què la música envolta una xerrada sobre arrels, estereotips, salut mental, fama, infància, èxit o consciència social. Una conversa on Buenafuente es despulla i parla amb sinceritat de temes sobre per què sembla haver-se instal·lat en la societat una apatia generalitzada:
També sobre la família i sobre alguns records del passat difícils d'esborrar. I en aquest sentit, l'Andreu ens ha remogut per dins explicant uns fets que encara el capfiquen a ell i als seus. Buenafuente ha parlat d'una persona especial, del seu avi. El presentador porta temps mirant d'exhumar les restes del seu avi matern i republicà, Mariano Moreno, assassinat pel feixisme: "Es un tema heavy y todavía por resolver en nuestro país. Hay 140.000 soldados desaparecidos sin identificar". L'Andreu recorda que "yo soy hijo de unos padres que a su vez, son hijos de la guerra civil española. Estoy buscando a mi abuelo en una fosa, intentando exhumarlo en el frente de Aragón. Somos el segundo país del mundo con más desaparecidos, un desastre. Mi abuela es viuda de guerra desde los 18 años, con el dolor encima. Mis padres me blindaron al dolor, 'de aquí para atrás, nos lo comemos nosotros. De aquí para adelante va a ser tu vida'. Y yo tuve una infancia feliz".
Tant de bo l'Andreu i molts altres trobin els seus éssers estimats després de tants anys. Una situació que és una de les vergonyes d'aquest país.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!