Terelu Campos no passa una bona època. Als greus problemes de salut cal afegir la complicada situació familiar, que no ajuda. La mare, María Teresa, desesperada per desfer-se de la casa que intenta vendre. I la seva filla Alejandra Rubio, que s’ha cansat d’estudiar, abandona els estudis després de tres mesos anant a la universitat.
GTRES
Sembla mentida que l’única alegria de Terelu sigui, per ara, el seu gendre. Álvaro Lobo, el nòvio cantant de la seva filla, és el nou millor amic de la Campos. Però per poc temps, potser. Quan Terelu descobreixi que el noi compon unes cançons absolutament masclistes, potser li canvia la percepció.
Corria el 2017 quan Álvaro Lobo publicava el seu primer senzill, Otra mujer. Malgrat haver passat totalment desapercebut, perquè el tema és dolent amb ganes, ara que el noi s’ha fet famoset, la cançó ha començat a córrer per la xarxa.
La lletra és digna d’anàlisi: “Ten cuidado a la hora que llamas si con otra estoy en la cama, tú no sabes lo rico que mama”. Si hagués nascut fa cinc segles, potser hores d’ara parlaríem d’Álvaro Lobo com el màxim exponent de la poesia trobadoresca. “Baby, yo ya sé que no quieres ver cómo lo hago con otra mujer, qué se siente al cambiar el papel”. Pura literatura. No fa més que millorar. “Solo me llega cuando le dan ganas de chingar”.
El masclisme de Lobo indigna els que escolten la seva música, que li diuen de tot: “Dedícate a otra cosa”, “Catalogar esto como música es un insulto a la humanidad”, “Letra machista. No tienes ni idea de cantar y te arrimas a una famosilla para poder triunfar”, “Como mujer me asquea la letra”.
Misogin a més no poder. I malgrat tot, Terelu diu que el seu gendre “pincha de maravilla”. Això és precisament el que ell voldria fer creure amb aquest tipus de lletres. Regira l’estómac.