Hi ha dues persones per qui confesso la meva devoció total i absoluta: el Sergi Pàmies i l'Àlex Gorina. Dos genis amb una ment prodigiosa, i una manera de dir les coses, divertidíssima, que els fan mereixedors de ser els dos col·laboradors més INDISPENSABLES dels mitjans catalans avui en dia. Tant pel que escriuen com pel que diuen a la tele o a la ràdio. Quedem-nos a les ones. Els oients tenim la sort de poder-los gaudir cada setmana en diferents programes, al Sergi a El matí de Catalunya Ràdio i al Versió RAC1, per dir dos exemples, i a l'Àlex, al mateix programa del Toni Clapés, líder dels programes de tarda.
El crític cinematogràfic esvalota cada dijous a la tarda l'estudi de RAC1 amb els seus comentaris, opinions i anècdotes sobre el setè art i les seves estrelles, després de tota una vida dedicada a la seva passió: veure i parlar sobre cinema. Enciclopèdia amb potes, no només recorda els noms de tothom, sinó que també n'ha viscut de molts colors, després de molts anys coincidint amb moltes estrelles del cinema, directors, actors i actrius amb els quals ha coincidit en entrevistes, programes o festivals. Per exemple, al festival de Sitges, que ell va dirigir uns anys. I justament recordant aquells anys, ha confessat una trobada increïble amb una estrella de Hollywood, l'actor nord-americà Christian Slater. L'intèrpret, de 56 anys, inoblidable 'Adso de Melk' a El nom de la rosa, però a qui hem vist a desenes de films recordats: Robin Hood, príncipe de los ladrones, Amor a quemarropa, Entrevista con el vampiro, Hard rain, Very Bad Things, Candidata al poder, la sèrie Dexter i tantes altres.
Slater va anar a Sitges, acompanyat de molts guardaespatlles, quan, fart que el seguissin a tot arreu, li va dir a l'Àlex, aleshores director del festival, que l'acompanyés a comprar-se uns pantalons, concretament uns texans, "perquè me'ls he deixat tots als Estats Units i no puc estar sense texans". I allà els tens, l'Àlex i el Christian, junts de botigues. En una d'elles, Slater entra als vestidors, als emprovadors, i Gorina es va quedar fora... "I em va fer entrar". L'actor, després de provar-se uns texans, li pregunta a Gorina, en anglès, tal com raja: "Marco paquet?". Com va reaccionar ell? "Hòstia, i què li he de dir ara? Vaig dir-li: 'No, no, no! Et queden de conya, no marques paquet, et queden molt bé!'", pensant que l'actor voldria sentir aquestes paraules, perquè el que voldria seria no marcar paquet... Però el que volia era tot el contrari... I ell: "Noooo!". I què va fer?... Gorina encara al·lucina.
"Es va baixar la cremallera dels pantalons, es va fer un treballet, per posar la cosa una mica més animada i d'aquesta manera em va dir: 'aquest em servirà'", perquè efectivament, li marcava el paquet que ell creia que li havia de marcar. "Això és absolutament real". És a dir, Slater va fer el que li agrada tant a Torrente, ara que torna a estar de moda, "allò que Torrente diu sempre, '¿nos hacemos unas pajillas?', davant meu", però només ell, amb Gorina mirant allà dins de l'emprovador, amb els ulls com a taronges. "Va fer-ho no molt, no va acabar", afegeix. "Perquè creixés i es veiés més paquet"... A partir d'ara, mirarem amb uns altres ulls Christian Slater quan el veiem a la gran pantalla. Segur que els ulls se'ns en van cap al paquet, sobretot, si porta texans.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!