Agatha Ruiz de la Prada no ha amagat mai l'amor que li té a Espanya i a la seva simbologia. L'hem vista en alguna ocasió vestida en una de les seves creacions com si fos una bandera espanyola amb potes. De fet, a Espejo público va manifestar que "me hubiera gustado ir a Barcelona a alguna manifestación vestida así".
Potser el que li sobrava a aquesta frase era el "vestida así". Podria haver-se quedat simplement en un "Me hubiera gustado ir a Barcelona". Perquè Ruiz de la Prada fa segles que no passa per la capital catalana. La dissenyadora, que anys enrere va portar vestits amb la senyera, com va fer al casament de la infanta Cristina, ara ha tornat a parlar de Barcelona. En una entrevista pel diari El Mundo li pregunten "Tú que eres medio catalana, ¿cómo estás viviendo el conflicto?". Ella treu l'arbre genealògic i recorda que el seu pare era de Madrid i la seva mare de Barcelona: "he vivido entre las dos ciudades. La gran familia mía materna estaba en Barcelona y he ido al colegio allí. Es una ciudad que adoro. Me apellido Güell y el 80 o 90% de la obra de Gaudí la pagó mi familia. Ahora la situación me da muchísima pena. Antes iba a Barcelona una vez por semana y ahora no más de una o dos al año".
Telecinco
Ruiz de la Prada no arriba al punt de dir com Toni Cantó, que no el contracten com a actor perquè parla en castellà, ni al lament de Carmen Maura sobre els diners que rep Catalunya per part de la resta d'Espanya, però sí que reconeix que no trepitja Barcelona per la situació que diu ella, s'està vivint. Com si aquí no poguessin anar pels carrers els que no són independentistes. El discurs cala fons en els seus acòlits. Continua la visió apocalíptica on tots els colors cridaners de les seves creacions es transformen en el blanc o el negre segons de qui parli. "En Catalunya la gente se ha dejado comer el coco. Ahora hay uno odio, una cosa tremenda...", deia no fa gaire. Amb Puigdemont no era molt més agradable: "yo lo encuentro súper tonto, la verdad. Tonto perdido. Tonto y además cobarde". I és ella la que no vol venir a Catalunya... Tot en ordre.