Fa molts anys, un jove actor català ens va enamorar a tots quan el vam començar a veure en pantalla a Jamón, jamón. Des d'aleshores, no va parar de fer pel·lícules, sent un dels rostres més habituals a la gran pantalla, sovint, fent papers de dolent de la pel·lícula. Parlem del gran Jordi Mollà, que ha regalat papers de tots colors a films com Historias del Kronen, Perdona bonita, pero Lucas me quería a mí, La buena estrella, Los años bárbaros, Nadie conoce a nadie, Segunda piel, Son de mar, Blow, Colombiana, Jack Ryan...
El Jordi, però, és un tipus inquiet que no s'ha conformat només amb actuar. Actor, director, pintor i escriptor, ha fet més de 200 exposicions en 27 anys i reconeix que pintar és el seu refugi particular: "La pintura se convirtió en un amigo secreto. Es íntima. No necesita a nadie. Es un diálogo", diu a 'La Contra' de La Vanguardia.
Aquest mes de març estrena thriller tecnològic a Prime Video, Day one, una nova oportunitat per gaudir d'aquest actor de 57 anys que ha treballat amb els millors, directors com Bigas Luna, Peter Greenaway, Ron Howard o Terry Gilliam, i que va estar a punt de ser Obi-Wan Kenobi a la segona trilogia d'Star wars, però ho va rebutjar: “Era demasiado, ya iba a toda velocidad”. De la conversa amb el citat mitjà, però, ens quedem amb les lliçons de vida que el bo d'en Jordi va aprendre, per exemple, de son pare: "Vengo de familia obrera. Mi padre siempre me decía: 'No te lo creas'. Y nunca se me subió a la cabeza". No va ser amb l'única cosa que es va quedar d'ell.
El Jordi reconeix que no és el típic intèrpret que va a tots els saraos, catifes vermelles i festorros que hi hagi. A ell, això de socialitzar de nit no li va massa, per no dir gens. Una rara avis en el món de l'star-system que defuig quan sent la paraula festa: "El 'vámonos de fiesta' me daba escalofríos. Soy tímido. Pero si me dices 'vámonos de siesta', soy el primero", admet. I és que Mollà es proclama un fervent seguidor d'aquesta pràctica, cosa que li va d'herència: "En mi casa era sagrada. Mi padre trabajaba en Mercabarna, se levantaba a las tres de la mañana y necesitaba dormir cuatro horas cada tarde. No se podía oír una mosca. Mi hermano y yo acabábamos haciendo la siesta también. Yo lo heredé". Un costum, el de fer generoses migdiades, que va provocar que un dia el recordés tota la seva vida.
Quan li demanen per una anècdota relacionada amb el noble art de fer migdiades, recorda "La siesta de los 20.000 dólares. Perdí una venta porque preferí dormir", diu, recordant el dia que va quedar-se dormint una migdiada i va perdre una generosa venda d'alguna de les seves creacions. L'entenem perfectament. Servidor també és del club dels defensors de la migdiada, peti qui peti. Jordi Mollà, un tipus calmat, tranquil, que alhora, no para de fer coses, però que es pren la vida a la velocitat que toca: fent migdiades o contemplant el seu voltant. Què és important per a ell?: "Mirar y ver. Hay gente que mira, pero no ve. La pintura te entrena la mirada. Y la creatividad es una necesidad absoluta. Es amor. Es atención. Incluso hacer un huevo frito: con creatividad sabe distinto". Jordi Mollà, meravellós.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!