Una de les grans desgràcies que hi ha en el món professional és que hi hagi tantíssims actors i actrius meravellosos amb problemes econòmics per arribar a finals de mes i poder pagar les factures. Massa intèrprets esplèndids treballant com a cambrers en lloc d'estar guanyant-se la vida com hauria de ser, damunt un escenari o davant d'una càmera. Si t'agrada el cinema, el teatre o la televisió, i tens talent, el seu ha de ser dels oficis més macos del món. Però la part amarga que comporta, també ha de ser duríssima. Esperar a que soni el telèfon, que passin mesos entre projecte i projecte, o fer mil bolos per poder pagar el lloguer. S'ha de ser d'una pasta especial per afrontar-ho.
TV3
Jordi Martínez és un dels millors actors del país. Ho ha demostrat provadament en multitud de sèries de TV3 i de papers inoblidables: el 'Cisco' de Nissaga de poder, el 'Paco' de Ventdelplà, el 'Kubala' de Kubala, Moreno i Manchón, l'Eusebi Torres de La Riera, el 'Jaume Capdevila' de Merlí, són alguns exemples.
TV3
Per no parlar de quan es col·loca un nas vermell de pallasso. Perquè Martínez també ha regalat algun espectacle commovedor sobre el món dels clowns, en concret, del mític Monti, en obres com Rhüm o Rhümia, a càrrec de la companyia de la qual és membre, Rhum i Cia.
Rhümia
Actualment, Martínez és en ruta amb dos espectacles molt recomanables, Gran reserva, de la seva companyia, i la representació teatral d'un llibre excel·lent i colpidor, L'amic retrobat, de Fred Uhlman, a càrrec del Teatre de l'Aurora d'Igualada.
Un actor. Treballant. Treballant d'actor. Ja només per aquest fet algú diria que és un afortunat. Però la realitat és una altra. Aquesta ha estat la seva amarga reflexió sobre guanyar-se la vida:
Es brutal !! Estic fent gira, amb dos espectacles diferents : Gran Reserva de RHUM i Cia, i l’Amic retrobat, producció del Teatre de l’Aurora d’Igualada. Dos espectacles meravellosos. Doncs, amb això, no dona per viure. Alguna cosa estem fent malament
— jordi martinez (@jordimvendrell) 5 de febrero de 2020
I això que estàs amb dos produccions, jo treballo fent totes les actuacions que puc amb la companyia i per fer un sou justet necessitem fer 8 actuacions mínimes,que buscant-les naltros sols a vegades costa mil...
— Hectortgn (@hectordelaSA) 6 de febrero de 2020
Tot i això ara està millor que anys enrere...
Ànims!
Val...mb...em deixo de tonteries i començo a buscar una feina... Quina desolació aquesta notícia. Em sap molt greu...
— Núria Florensa (@nuria_florensa) 6 de febrero de 2020
Doncs quina merda, no? A mi tampoc no em donava i vaig canviar d'ofici. pic.twitter.com/wT5OPe0fUp
— Teresa Soler🎗️🎗️🎗️🎗️ (@TsunamiTeresaS) 5 de febrero de 2020
I jo que volia deixar la feina per dedicar-me en cos i ànima a la interpretació. Quina desolació...
— Jose 'on fire' 🅥 (@SantBoig) 6 de febrero de 2020
Doncs si tu estàs així pots fer-te una idea de com estem tots aquells que no hem fet teles ni TNC ni Lliures... oi? Ànims! Nosaltres no ho fem malament són els que tenen els diners i els que contracten.
— Xaro Campo (@xarocampo) 6 de febrero de 2020
És fort! Què passa amb la cultura? Ens ho muntem fatal. Jo actuo en un espectacle de microteatre a Barcelona i per descomptat que no puc viure'n. Però amb 2 produccions de teatre professional...s'hauria de poder pagar el lloguer i necessitats. En fi...tampoc tinc paraules x això.
— Eva Blay Martín (@EvaBlayMartin) 6 de febrero de 2020
Ell mateix ha volgut precisar que no es referia al seu cas personal, sinó a que "Parlava de lo malament que està el gremi de la Cultura ! No del meu estat personal!!!":
La repercussió del meu darrer tuit (que no esperava) em fa fer el següent aclariment : no és una queixa personal (no m’estic morimt de gana). Ès una queixa sectorial. La cultura està ferida (fa molts anys) i volia fer-ho visible. Obro mini-fil
— jordi martinez (@jordimvendrell) 6 de febrero de 2020
Hi ha moooolts creadors passant-les putes. I mooolts vividors al voltant (gestors?)
— jordi martinez (@jordimvendrell) 6 de febrero de 2020
En fi : si tot plegat serveix per alguna cosa, benvinguda la polèmica. Però insisteixo:
No parlo de mi, sino del sector cultural. Dit això:
Salut i Pallassos!!!
Esperem que Martínez no defalleixi i continuï fent el que fa, i molt bé. I que els espectadors el vagin a veure. Paga la pena.