El Consell de Ministres dels Països Nòrdics, entitat oficial de cooperació entre els països del Nord d’Europa, ha elaborat un estudi que constata la creixent importància de la biomimètica en l’economia sostenible. Les conclusions van en la mateixa línia que un altre document elaborat per l’Agència Europea del Medi Ambient de la UE, que aposta per afavorir la bioeconomia. D’altra banda, l’impacte econòmic de la biomimètica, només als EE.UU., està xifrat en 425 mil milions de dòlars l’any 2030, segons l’Índex Da Vinci.
Més de cent professionals estan treballant actualment sota el paraigua de la biomimètica només als petits estats del nord d’Europa. D’aquests precursors, el 50% desenvolupen la seva tasca en els sectors de la investigació i la recerca; la resta es reparteixen en els àmbits de la indústria, l’educació i ensenyament, i fòrums i plataformes d’innovació. Es tracta d’un camp de coneixement i recerca emergent que ofereix un enorme potencial per ser explorat i desenvolupat. Aquestes són algunes de les conclusions que s’extreuen del Nordic Working Papers - Biomimicry in the Nordic Countries, estudi que els països del nord d’Europa, agrupats sota la nomenclatura de Consell Nòrdic, han elaborat des del 2013 al 2018 per posar per primer cop en el mapa els actors europeus que de manera transversal estan involucrats en l’àmbit de la biomimètica. L’informe analitza la biomimètica en els països que conformen el Consell, que són Suècia, Noruega, Finlàndia, Dinamarca i Islàndia; però també fa un repàs a altres estats del continent que comparteixen aquest mateix interès per trobar solucions bioinspirades. Dins d’Europa, l’estudi destaca l’activitat realitzada a Alemanya, França, el Regne Unit i Suïssa. També es fa menció especial als Estats Units, país on aquest nou sector compta ja amb més recorregut i experiència en desenvolupar solucions inspirades en la natura.
Impacte multidimensional
Pel que fa referència als Estats Units, l'Índex Da Vinci -una base de dades que fa seguiment de l’activitat acadèmica- constata que l’interès per la biomimètica s’ha multiplicat per deu des del canvi de mil·leni. L’Índex també recalca que el nombre de patents van ser 67 l’any 2012, xifra que suposa un increment substancial respecte a les 3 que es van registrar l’any 2000. Aquestes dades, desenvolupades per The Fermanian Business & Economic Institute, es basen en la valoració de quatre grans paràmetres: el nombre d’articles acadèmics, nombre de patents, nombre de subvencions i el seu valor. Conjugant les xifres obtingudes, fa una previsió que situa l’impacte de l’activitat biomimètica als Estats Units en 425 mil milions de dòlars l’any 2030.
Per la seva banda, la Unió Europea, en un recent informe de l’Agència del Medi Ambient (EEA) anomenat Circular Economy and Bioeconomy - Patners in Sustainaibility, aposta per potenciar la bioeconomia dins de l’economia circular. En aquest context, la biomimètica s’inscriu com una peça clau per al desenvolupament i creixement d’aquests sectors, aportant un alt valor tècnic i metodològic que contribueix a donar resposta als reptes globals de sostenibilitat, com ara mitigar el canvi climàtic, al mateix temps que genera noves oportunitats econòmiques.
Què és la biomimètica?
La biomimètica és un camp de coneixement transdisciplinari que es basa en l’observació de la natura com a inspiració per desenvolupar solucions a reptes i problemes humans, totalment sostenibles i compatibles amb les condicions que fan possible la vida. Aquestes solucions bioinspirades es materialitzen en àmbits tan diversos com el disseny, l’enginyeria industrial, la medicina, les neurociències, la intel·ligència artificial, l’agricultura o l’arquitectura, entre d’altres, a partir de l’estudi dels processos i models desenvolupats pels éssers vius durant prop de 3.800 milions d’anys d’evolució.
La biomimètica va començar a ser mencionada als anys 60 als Estats Units en escrits científics dins de l’àmbit de la biologia; però no fou fins a la dècada dels 80 quan la científica Janine Benyus, amb el seu llibre Biomimicry: Innovation inspired by nature, va popularitzar el terme i la seva pràctica.
Com explica el president de l’Institut de Ciències Biomimètiques, el Dr. Pere Monràs, “per entendre la importància de la Biomimètica només cal pensar en com en Leonardo da Vinci va inspirar-se en la natura per idear els seus invents; o com Gaudí, en la seva arquitectura, fa innombrables referències i estudis sobre els regnes mineral, vegetal o animal”.
Entre algunes de les invencions icòniques bioinspirades, el Dr. Monràs destaca el velcro, basat en l’extraordinària adherència de les punxes del cardo alpí, el famós “tren bala” Shinkansen amb una aerodinàmica inspirada en el bec del martí pescaire o un prototip de Mercedes Benz, inspirat en l’aerodinàmica del peix cofre. “Per donar el pas de l’economia lineal a la circular, la inspiració rau en la natura”, assegura.