Un miracle.
Així és com va definir el cas Darrell Cass, el codirector del Texas Children's Fetal Center.
Margaret Boemer venia de rebre una primera mala notícia sobre l’embaràs (el tercer que havia viscut): un dels seus dos bessons no havia pogut sobreviure.
Acceptat el tràngol, a les 16 setmanes de gestació va acudir a l’hospital per fer-se una revisió, i les males notícies no van trigar a tornar a arribar: la filla que duia tenia un teratoma sacrococcigi. És a dir, un tumor que es desenvolupa en un de cada 35.000 fetus, i que sorgeix a partir del còccix dels nadons.
Alguns d’aquests tumors poden ser tolerats, però en el cas de la filla de la Margaret la malaltia va ser especialment dura. El tumor xuclava la sang del fetus, cosa que feia que no pogués créixer. “És com una guerra, en què de vegades el tumor guanya, i el nadó acaba morint”, afirma Cass.
En aquesta situació, alguns metges van proposar a la mare d'avortar, però el Texas Children's Fetal Center li va oferir fer una cirurgia fetal. No seria fàcil, però era l’única opció que quedava.
Així, a les 23 setmanes de gestació la nena va sortir de la panxa per veure el món durant 20 minuts. En aquella estona, se li va extreure el tumor, que ja mesurava el mateix que el fetus. Després, el nadó va ser introduït altre cop dins la panxa de la mare.
Afortunadament, el procés va sortir bé, i la nena encara va tenir temps de passar 12 setmanes més dins la seva mare fins que va néixer.
CNN
Un cop arribada de forma definitiva al món, al cap de set dies de néixer, la nena va tornar a ser operada per extreure-li les restes de tumor que encara tenia. Altre cop, va tornar a sortir bé.
Final d’allò més feliç. La nena es troba perfectament bé, i tot sembla que seguirà així: el doctor afirma que ja havia practicat la mateixa operació a una nena que ara té 7 anys, i ara és tan normal com qualsevol altra.