Una dada alarmant: durant aquest mes d’agost la humanitat ja ha consumit el pressupost energètic calculat per tot l’any, segons les dades de Global Footprint Network, Xarxa Global de la Petjada Ecològica, centre internacional de recerca que està canviant la manera en què el món gestiona els seus recursos naturals i respon al canvi climàtic.

Amb només vuit mesos, la Terra ja es troba en números vermells, ja que tot el que queda de 2016 consumirem a crèdit perquè hem fet servir més recursos naturals dels que el nostre planeta pot generar. El dia de la sobrecapacitat de la Terra s'ha mogut del setembre de l’any 2000 a l'agost d'enguany.

Petjada Ecològica

El concepte de la petjada ecològica va ser creat a principis dels anys noranta per Mathis Wackernagel, cofundador i CEO de la Xarxa Global de la Petjada Ecològica.

Es tracta d’una manera de calcular l'àrea de sòl que necessita cada persona per obtenir tots els recursos que consumeix, com l’aigua i els aliments, i assimilar els residus que genera. La petjada ecològica ens permet ser conscients de les conseqüències ambientals que genera el nostre estil de vida quotidià.

Voluntat política

Hi ha diferents motius que expliquen aquesta dinàmica negativa. Un d’ells és que hem emès més diòxid de carboni a l'atmosfera del que els nostres oceans i boscos poden absorbir, i hem talat boscos més ràpidament del que poden reproduir-se i tornar a créixer.

Si apliquem les metes establertes per l'acord climàtic de París adoptat per prop de 200 països al desembre passat, la petjada de carboni necessitarà disminuir gradualment fins a arribar a zero el 2050. "L'acord climàtic de París és la declaració més sòlida fins ara respecte a la necessitat de reduir dràsticament la petjada. En definitiva, col·lapse o equilibri és una elecció", diu Mathis Wackernagel. Aquest estudiós de l’ecologia proposa enèrgicament “a les nacions, ciutats i individus prendre mesures i accions audaces perquè les metes de París siguin una realitat assolible.”

Una nova manera de viure podria canviar aquesta dinàmica, però això demana esforços. “Necessitem més voluntat política", reclama Wackernagel.