Futur i intel·ligència artificial van agafats de la mà. Les grans companyies tecnològiques són conscients d'això i ja aposten per les màquines que pensen per sí soles. L'última gran marca que ha pujat al tren del progrés ha estat Intel amb la compra de Nervana Systems per 350 milions d'euros, una empresa dedicada a fer que les màquines desenvolupin autoaprenentatge. Apple, Google o Microsoft estan fent el mateix en un mercat que ja existeix en certs sectors laborals i que amenaça en destruïr més de 7,1 milions de llocs de treball de cara l'any 2020, segons l'últim informe del Fòrum Mundial Econòmic.
Font: I. Glory/Alamy
Per ara, una IA pot arribar a substituir un treballador humà a l'hora de realitzar certes tasques, cosa que no implica arrabassar llocs de treball sencers, tal com va assegurar a Efe el professor d'Economia i Empresa de la Universitat Oberta de Catalunya ( UOC), Josep Lladós. Segons Lladós, aquestes màquines pensants "eviten al treballador realitzar les tasques rutinàries" i això assegura més temps per desenvolupar la creativitat. Són precisament aquells treballs on es requereix un talent imaginatiu i emocional on la robòtica no hi té lloc.
La intel·ligència artificial pot, a més, realitzar grans càlculs en un lapse de temps molt més curt gràcies als algoritmes que porta programada. Això implica una capacitat per solucionar problemes que abans només estaven a l'abast de professionals altament qualificats. L'exemple més clar i recent es va donar la setmana passada al Japó, on gràcies a una IA anomenada Watson es va poder diagnosticar un tipus de leucèmia.
La pacient, de 60 anys, havia estat tractada durant mesos amb diferents anticancerígens per combatre la leucèmia mieloide aguda que li havia estat detectada. No obstant això, el seu estat empitjorava cada vegada més i els metges no eren capaços de determinar-ne les causes, tal com va assegurar a Efe Arinobu Tojo, integrant de l'equip mèdic. En aquest mar de dubtes, es va decidir recórrer a Watson. La IA, desenvolupada per la companyia informàtica IBM, va comparar l'informe mèdic de la pacient amb 20 milions d'estudis clínics oncològics. Com a resultat, la dona patia leucèmia secundària, un altre tipus de càncer de medul·la òssia. Això va provocar l'ús d'un nou tractament que, aquest cop sí, va donar resultats positius contra la malaltia.
L'eficàcia de Watson és una prova que màquines i humans podem conviure pel progrés. Les intel·ligències artificials estan dissenyades per aprendre per sí mateixes i assemblar-se a nosaltres. La seva feina és emular la ment humana i portar-la a un major nivell d'optimització. Només així s'explica que el programa de Google anomenat AlphaGo derrotés el campió coreà Lee Sedol del joc de taula Go, un joc d'alta dificultat molt famós a Àsia. De la mateixa manera, s'explica que Emma AI hagi estat llançada aquest mes per operar en els mercats financers de Wall Street. Segons el portal Recode, aquesta intel·ligència artificial aspira a "ser més astuta que els éssers humans i els ordinadors que operen amb accions". Es basa en el machine learning, l'autoaprenentatge que caracteritza aquest tipus de programes, amb el qual es vol anar un pas més enllà en l'eficàcia del trading d'alta freqüència i l'ús de la ciència de dades.
El nostre present ja està ple de màquines pensants. Tots portem un telèfon intel·ligent a la butxaca que ens ensenya la publicitat que més ens pot interessar o que ens mostra interessos que s'assemblen als nostres gustos. El progrés d'aquestes tecnologies no fa més que accelerar cada dia que passa per canviar la nostra forma de vida.