Una nova investigació a Alemanya ha fet un pas més en les entranyes de l'esport. Tothom sap que fer exercici és bo per a la salut i fins i tot molts saben que un dels secrets es troba en la mentalitat: practicar esport és encara més eficaç si es creu en l'efecte positiu que té en les nostres vides. Però el més sorprenent és que creure i mantenir aquesta mentalitat provoca fins i tot més benestar neurofisiològic que l'exercici mateix. Corpore sano in mens sana, o era al revés?

Partint d'aquest tret de sortida, poden els amants de l'esport ser influenciats abans d'iniciar el seu exercici? L'estudi realitzat pel psicòleg Hendrik Mothes i el seu equip a la Universitat de Friburg ha demostrat que sí gràcies a la col·laboració de 76 persones que tenen entre 18 i 32 anys. La prova consistia a fer exercici en una bicicleta estàtica durant 30 minuts després d'haver separat els participants en dos grups: al primer se li mostrava un curtmetratge que elogiava els efectes positius de la bicicleta, mentre que al segon se li mostrava just el contrari. A més a més, els participants també havien de completar qüestionaris sobre el seu estat d'ànim i benestar tant abans com després de l'exercici alhora que se'ls mesurava el nivell d'activitat cerebral.

Una profecia i un efecte placebo

"Els resultats demostren que creure en com ens beneficiarà l'activitat física té un efecte considerable sobre el nostre benestar, com una profecia autocomplerta", ha assegurat Mothes. Una profecia autocomplerta que també podria ser catalogada d'(auto)efecte placebo. És a dir, els qui ja creuen en els efectes positius de l'activitat física abans de practicar-la gaudeixen més de l'esport, milloren el seu estat d'ànim i fins i tot redueixen més la seva ansietat a nivell neuronal. Creure és poder.

I més enllà del ciclisme, aquesta màxima és aplicable a altres esports de resistència com són córrer, nedar o esquiar, segons constata el psicòleg alemany. "Les creences i expectatives podrien tenir conseqüències a llarg termini, per exemple en la motivació per participar en activitats esportives. Poden ser un factor determinant de si ens podem despertar a nosaltres mateixos per sortir a córrer novament la pròxima vegada en lloc de quedar-nos a casa al sofà".