És irracional, enigmàtic i amaga un munt de curiositats i aplicacions. El nombre Pi s’ha convertit en una de les intrigues que més maldecaps ha generat als matemàtics i fins i tot té un dia mundial de celebració: el 14 de març. Però... per què?
Ens remuntem a 1988 quan el físic Larry Shaw va decidir que el nombre Pi mereixia una commemoració. Per entendre-ho, hem de llegir el calendari com ho fan als Estats Units. És a dir mes/dia/any, i finalment, la hora.
Tenint en compte això, descobrim que aquest nombre no solament té un dia, sinó que té una hora i un minut exacte: la 1:59 de la matinada del catorze de març. Si ho ajuntem en clau calendari nord-americà, ens dóna les primeres xifres del Nombre Pi: 3,14159.
Les seves aplicacions
En el camp de la geometria, la física o la enginyeria és bàsic per fer càlculs de qualsevol objecte esfèric.
També en el terreny de la probabilitat, la estadística, topografia i en nombroses equacions de la física moderna té un paper destacat. En resum, el nombre Pi és pràcticament a tot arreu:
Origen
Segurament, l’única explicació racional i fàcil d’entendre d’aquest nombre la trobem en el nom. Pi és la relació entre la longitud d’una circumferència i el seu diàmetre, però també és la primera lletra grega de les paraules “perímetre” i “perifèria”.
Amb tot això, va ser el matemàtic William Oughtred qui li va posar nom pels vols del segle XVI i va ser popularitzat gràcies a l’obra de Leonhard Paul, Introducció al càlcul infinitesimal.
Encara ens amaga molts secrets, però ara ja sabem que el nombre Pi té un dia internacional i una gran historia al darrere.