A Occident hi ha qui comença a prendre's molt seriosament la possibilitat de consumir cucs com una forma d'alimentació més ecològica, ja que no provoca els greus problemes ambientals que ocasiona el sector ramader. La dissenyadora industrial austríaca Katharina Unger, mitjançant una campanya de micromecenatge, ha creat un aparell per criar a casa cucs de la farina (Tenebrio molitor), uns animals que es poden alimentar amb restes de fruita i de verdura. Unger assegura que mitjançant les deixalles es poden crear proteïnes de primera qualitat. Aquests cucs tenen més proteïnes que un filet de vedella, més vitamina B12 que els ous i més fibra que el bròquil.

Ccom

L'aparell dissenyat per Katharina Unger és una mena de rusc, blanc i platejat, de la mida d'una paperera. Està previst que es comenci a comercialitzar a final d'any per uns 600 euros. L'aparell es vendrà amb un lot que inclourà els cucs inicials i un receptari. El funcionament és molt senzill: les larves es dipositen a la part superior de l'aparell, i els cucs, a mesura que van creixent, van caient cap a les safates interiors, on es poden recollir quan han crescut. Cada setmana es poden obtenir 500 grams de cucs, que Unger recomana sacrificar congelant-los. Aquests cucs, segons Unger, tenen un gust neutre, amb cert gust de nous, i es poden cuinar de moltes formes: fregits, en forma d'hamburguesa, a la graella, guisats... Unger fa mandonguilles de cucs, però assegura que saltejant-los, simplement, són un acompanyament perfecte per prendre amb una cervesa.

Perquè

L'Organització de l'ONU per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO), fa molt de temps que recomana incrementar el consum d'insectes. Argumenta que és difícil assegurar el consum de carn per a tota la humanitat i que s'han d'explotar nous recursos proteics. D'altra banda, el consum d'insectes permetria reduir els residus que provoca la ramaderia i que ocasionen una altíssima pol·lució, difícilment sostenible (com passa a casa nostra amb el tema dels purins). La FAO calcula que hi ha centenars de tipus d'insectes potencialment consumibles, 400 dels quals es consumeixen habitualment en diferents parts del món. Katharina Unger afegeix que amb els insectes es pot produir aliment en molt poca superfície, i això permet lluitar contra la creixent escassetat de terra al planeta. A més a més, assegura que criant els cucs a casa pots garantir a la teva família una alimentació ben sana, sense additius perillosos .

Altres costums

El fet que els insectes no es consumeixin a Occident no implica que arreu del món passi el mateix. En moltes societats de l'Àsia, Amèrica i l'Àfrica s'hi mengen insectes. I no només per necessitat extrema, sinó que en algunes societats els insectes formen part dels plats més apreciats. A Mèxic s'hi consumeixen, des de temps prehispànics, les hormigas culonas i els chapulines (grills). I fins i tot no és excepcional consumir els cucs de magüey vius. Hi ha restaurants de luxe especialitzats en la cuina d'aquests insectes. A l'Amazones és molt comú el consum de cucs chontacuros, que es fan a la brasa. De fet, els chontacuros s'assemblen molt a les erugues de la palmera, que al Camerun se solen menjar en broquetes. Unger és conscient que hi ha moltes resistències culturals a posar-se un cuc al plat, però aposta per canviar els costums, i creu que tal com es va imposar el sushi, que provocava molta repugnància, els cucs poden acabar normalitzant-se. "Oi que us agraden les gambes?", pregunta, per respondre tot seguit: "Doncs un cuc no és res més que una gamba de terra".

L'experiència fallida barcelonina

A la Boqueria de Barcelona, el 2004, la parada de Llorenç Petràs, famosa per la venda de bolets, va començar a comercialitzar insectes i artròpodes. S'hi venien formigues, cucs, escorpins, escarabats i llagostes. Mai van tenir gaires vendes. Els curiosos i turistes feien pinya davant la parada per fer fotografies als aparadors, però hi havia ben pocs consumidors. Tan sols uns quants clients els compraven per a festes, o per esnobisme, però ben pocs els consumien de forma habitual. Finalment, Petràs va haver de deixar de vendre aquests insectes perquè a Espanya hi havia un buit legal: no es disposava de cap normativa que regularitzés la venda d'aquest tipus de productes.