El nombre d'elefants africans no para de disminuir. Segons un informe elaborat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), el 2015 només en quedaven 415.000 exemplars, 111.000 menys que el 2006. L'estudi s'ha realitzat mitjançant albiraments aeris i recomptes sistemàtics d'excrements d'elefants, però hi ha àrees dels 37 països africans que tenen elefants que no s'han pogut estudiar. Per això, els autors de l'informe apunten que podria haver-hi al voltant de 125.000 paquiderms més a les zones que han quedat fora de l'estudi. Aquest informe s'ha presentat a una convenció de la Convenció Sobre el Comerç Internacional d'Espècies Amenaçades (CITES), que s'està celebrant actualment a Johannesburg.

Caça furtiva

La directora general de la UICN, Inger Andersen, s'ha mostrat alarmada per aquestes xifres, que indiquen que la supervivència de l'espècie a llarg termini està en perill. Aquest estudi també posa de manifest que les polítiques aplicades per salvar el mamífer terrestre més gran no són eficaces. Els elefants es veuen perjudicats per la progressiva desaparició del seu hàbitat: la desforestació i la construcció de carreteres i infraestructures afecta durament les poblacions de selva i de sabana. Però el problema més greu per als paquiderms és l'actuació de caçadors furtius en busca d'ivori. Segons l'UICN l'acció dels furtius mai havia estat tant greu com en els darrers anys.

La distribució

La major concentració d'elefants és a l'Àfrica Austral, on hi ha el 70 % dels elefants africans; l'Àfrica Oriental en té un 20 %, l'Àfrica Central un 6 % i l'Àfrica Occidental un 3 %. El problema més greu de caça furtiva el trobem a l'Àfrica Oriental, i especialment a Tanzània, país que ha perdut més del 50 % dels seus elefants en la darrera dècada (en canvi les poblacions s'estabilitzen o creixen a Kènia, Uganda, Ruanda i Etiòpia). A l'Àfrica Central s'observen disminucions sensibles de les poblacions de paquiderms a tots els països, però sobretot a la República Democràtica del Congo, que era el país que tenia les principals reserves.

Protecció i creixement

Mentre a molts països la població de paquiderms cau en picat, a Namíbia, Sudàfrica, Zimbabwe i Botswana les poblacions creixen gràcies a una política molt acurada de protecció dels animals i de persecució dels furtius. L'únic país de l'Àfrica Austral on la població d'elefants es redueix és Moçambic.

La venda d'ivori

Actualment, en funció dels acords internacionals no és possible vendre l'ivori d'elefants si aquest va ser extret amb anterioritat a la signatura del conveni CITES (el 1989). L'ivori legal, quan es ven, ha d'anar acompanyat d'un certificat que garanteixi el seu origen (tot i que sovint es ven ivori a internet sense el corresponent document). Namíbia i Zimbabwe, que tenen fortes poblacions d'elefants gràcies a la protecció a aquesta espècie, han demanat a la UICN que se'ls permeti vendre l'ivori acumulat dels elefants morts de mort natural. Diuen que així aquests països aconseguirien recursos per lluitar contra els furtius; a més a més, segons ells, l'ivori legal provocaria una davallada el preu d'aquest producte i hi hauria menys demanda general d'ivori il·legal, en perjudici dels furtius. En canvi, organitzacions animalistes com el World Wildlife Fund (WWF) es mostren contràries a qualsevol venda legal, tot al·legant que permetre la venda legal d'ivori suposaria una forma d'introduir d'estranquis l'ivori dels furtius i incrementarà encara més la caça furtiva. Les experiències de venda d'ivori legal al Japó i a la Xina, el 1999 i el 2008, no va ser satisfactòria: no va aconseguir abaratir els preus de l'ivori ni reduir les vendes d'ullals procedents de la caça furtiva.