Tot i que el rei emèrit fa més de cinc anys que viu fora del país, la seva figura continua generant moviments estratègics entre la Casa Reial i el govern espanyol. I és lògic: el seu delicat estat de salut i la seva residència permanent a l'estranger han activat totes les alarmes institucionals. Tant és així que la Zarzuela i la Moncloa ja tindrien acordat un protocol per gestionar la seva mort si aquest es produeix lluny de territori espanyol.
No es tracta només d'un tràmit logístic, sinó d'una operació que toca el simbòlic, el polític i el mediàtic. La idea és clara: evitar improvisacions, tensions o polèmiques en un moment tan delicat. El pla contempla com traslladar les seves restes, com organitzar un acte fúnebre a Espanya i quin tipus de comunicació s'oferirà al públic. Tot mesurat al mil·límetre, per garantir sobrietat sense glorificacions excessives.
El que es busca és un equilibri difícil: reconèixer el seu paper institucional durant dècades sense reobrir ferides del passat recent. Perquè, encara que fa temps que l'emèrit va deixar de tenir presència oficial, la seva mort continua sent un tema delicat que podria provocar reaccions molt diverses.
Un funeral sense marge per a errors
Segons aquest protocol, el trasllat del cos seria gestionat per mitjans de l'Estat, amb una tornada discreta però amb els honors justos. Quant al funeral, se celebraria en territori nacional, probablement amb una cerimònia sòbria, limitada en assistents i sense una gran exposició pública. El to de l'acte serà contingut, sense exaltacions, buscant tancar una etapa sense remoure'n massa.
Darrere de tot això hi ha una estratègia de contenció institucional. Tant la Casa Reial com el govern espanyol volen evitar que la mort de l'emèrit es converteixi en un camp de batalla política o mediàtica. No hi haurà espontaneïtat, ni discursos improvisats. Tot està pensat perquè el procés sigui ràpid, mesurat i sota control.
Aquesta planificació reflecteix com, fins i tot des de la distància, la figura de Joan Carles I continua tenint un pes important en l'arquitectura institucional. El seu llegat està lluny d'estar tancat, i el seu comiat, quan arribi, serà gestionat amb pinces.
Si mor fora d'Espanya, no hi haurà sorpreses. Tot està preparat perquè aquest capítol es passi de puntetes. Sense estridències. Sense desbordaments. Amb guió tancat i final escrit per endavant.