Quan Letícia va entrar a formar part de la família reial va aprendre de cop que tot allò que la caracteritzava havia de passar pel sedàs del protocol i les bones maneres. Bé, això, sobre la pràctica, perquè amb el temps, hem vist com la reina s'ha passat pel forro moltes indicacions que li han deixat caure a Zarzuela sobre el seu comportament. Perquè amb els anys hem vist com continua sent controladora i esquerpa, i que allà es fa el que ella diu.
Letícia i Felip (GTRES)
Letícia és molta Letícia. Si ella diu que a Zarzuela s'ha de menjar dia sí, dia també, sopa de bledes, es menja. Si a ella no li surt del monyo dur vanos, no els porta. Però fins i tot ella ha hagut de cedir i llimar alguns aspectes que duia de sèrie quan va trepitjar la casa dels Borbons. Ho explica Carlos García-Calvo al seu llibre Letizia. De la "A" a la "Z". En el seu llibre pòstum, l'autor revela, per exemple, que l'asturiana es passava el dia renegant i dient "¡Jolín" i "¡Jolines!" a tota hora. I que per evitar-ho, va passar a dir "¡Merde!", quan alguna cosa la treu de polleguera.
Letícia (GTRES)
I ara també hem sabut, llegint les pàgines del llibre, que la reina es va haver d'oblidar a la força d'un tic que posava nerviós a Zarzuela. "Tuvo un tic que le fue corregido, suponemos que por Casa Real, a las 24 horas de saberse que era la prometida del Príncipe de Asturias". Quin? Un que repetia constantment, "muy frecuente entre las televisivas de pelo largo: un coqueto golpe de cabeza para quitarse un mechón que se ha deslizado sobre la frente".
Letícia amb Urdaci (TVE)
Prohibit anar-se tocant els cabells. Li van deixar clarinete: "Se le dijo que no tenía que tocarse el pelo ya que, por lo visto, es señal de inseguridad".