La reina Sofia ha viscut dècades de silenci. Sempre al costat del seu marit, Joan Carles I, encara que sense amor. El matrimoni mai no va ser fruit de la passió. Va ser un acord. Un pacte entre monarquies. Ell estava enamorat d'una altra. Olghina de Robilant, una escriptora italiana, va ser el seu gran amor. Però Joan de Borbó va intervenir. El va obligar a casar-se amb Sofia, filla de la reina Federica de Grècia. Política abans que sentiments.
Ella també tenia la seva història. Harald de Noruega va ser la seva il·lusió juvenil. Però no va ser corresposta. Així i tot, va acceptar un matrimoni sense amor. Per convicció religiosa. Per tradició. Perquè no imaginava cap altra destí.
Humiliacions constants a la reina Sofia des del naixement de Felip
Des del principi, Joan Carles I va ser clar. No l'anava a estimar. Només acceptava concebre l'hereu home. Després, mantindria les formes. Res més. Les dues primeres filles, Elena i Cristina, no van canviar res. L'hereu va tardar. I amb ell, tampoc no va arribar el respecte. Durant anys, Sofia va ser testimoni d'infidelitats. Moltes. Algunes, fins i tot a la seva pròpia cara. Es presentava sense avisar i els trobava. La humiliació va ser constant. Mai no es va separar. Ho va pensar, però mai no ho va fer.
El pitjor no va ser això. Segons el periodista Javier Bleda, hi va haver maltractament físic i psicològic. Ho explica sense embuts. Joan Carles colpejava Sofia amb el seu bastó. Al cap. Davant d'empleats. I dels seus fills. No eren fets aïllats. Eren repetits. Bleda afirma que Sabino Fernández Campo, secretari de la Casa del Rei, també va ser testimoni. Va callar. Com gairebé tots.
El silenci ha estat la norma. Casa Reial mai no ha desmentit. Tampoc no ha confirmat. Van preferir enterrar els fets. Sofia, mentrestant, va guardar silenci. Per lleialtat, per família, per vergonya.
Afirmen que Joan Carles I agredia la reina Sofia
Però el dolor més profund no va venir dels cops. Va ser el tracte diari. Les humiliacions públiques. El menyspreu davant els altres. Les paraules cruels. Les mirades fredes. L'aïllament emocional. Felip VI, el seu fill, tampoc no va actuar. En paraules de Bleda, va col·laborar indirectament amb el maltractament. No va defensar la seva mare i no va enfrontar el seu pare. Va triar el silenci institucional.
Molts es pregunten per què Sofia no va denunciar. Per què no va parlar. Bleda té una resposta clara: ho havia d'haver fet. Com a dona i com a ciutadana. Encara que el rei fos inviolable, el maltractament no ho és. Avui, Sofia segueix allà. Discreta. Ferma. Però marcada. La seva imatge serena amaga una història de dolor ocult. Una vida compartida amb un home que mai no la va voler i que tampoc no la va respectar.
Aquest relat no apareix als llibres oficials. Però segons Bleda, existeix. Ho van veure empleats i ho van viure els seus fills. La reina Sofia no va ser només víctima d'una relació freda. Va ser víctima d'un maltractament sistemàtic, en vista de tots, i a l'ombra del silenci monàrquic.