La presència de la reina Sofia als Premis Princesa d'Astúries ha tornat a ser motiu de tensió dins de la Casa Reial. El que en aparença havia de ser un acte solemne i familiar, la gran cita institucional on Elionor brilla com a hereva, s'ha convertit en un nou pols silenciós entre Felip VI i la reina Letizia.
La reina emèrita, als seus 86 anys i a punt de fer-ne 87, continua entestada a no desaparèixer del tot de l'escena pública. Cada any, sense falta, s'asseu a la llotja del Teatre Campoamor al costat de Paloma Rocasolano, l'altra àvia de la princesa. Totes dues comparteixen somriure i orgull, admirant la seva néta mentre el públic les observa amb tendresa. Però enguany, l'ambient és diferent. Sofia està més fràgil, més cansada, i arrossega una profunda tristesa pel deteriorament de salut de la seva germana Irene de Grècia, que pateix Alzheimer i ja gairebé no la reconeix.
Felip VI vol que la seva mare sigui als premis Princesa d'Astúries
Felip VI, conscient de la melancolia de la seva mare, ha insistit a mantenir la seva presència en els actes d'Astúries. Considera que només la seva imatge transmet continuïtat i unitat familiar, valors que la institució necessita més que mai. Per a ell, apartar-la seria una crueltat. Però Letizia no pensa igual. La reina consort creu que l'etapa de Sofia en la vida pública va acabar fa temps i que la seva aparició en els actes oficials genera confusió i resta protagonisme a les noves generacions.
En privat, Letizia ha deixat clar que la presència de la seva sogra la incomoda. Mai no ha suportat aquesta comparació silenciosa entre la reina clàssica i la moderna, entre la monarquia del passat i la del present. Sofia és, en certa manera, l'última Borbó que Letizia no ha aconseguit apartar del focus, l'única que es resisteix a desaparèixer. I encara que no ho digui obertament, molts a la Zarzuela asseguren que espera amb paciència el moment en què l'emèrita decideixi retirar-se definitivament.
El gest de Sofia, però, és més simbòlic del que sembla. Assistir als premis no és només una qüestió protocol·lària: és la seva manera de continuar formant part de la família reial. Ho fa per Leonor, per Felip i per una corona que va ajudar a sostenir durant dècades. Però cada any que va al Campoamor, la tensió es palpa més forta. Darrere dels somriures, els aplaudiments i les fotos oficials, es lliura una batalla silenciosa: la del passat que no vol morir i el present que no sap com conviure-hi.
