Setembre del 2012, el prestigiós The New York Times destapa per primer cop els suposats negocis irregulars de Joan Carles i fa públic que acumula una fortuna de 1.800 milions d’euros de dubtosa procedència. Un escàndol que l’aleshores rei d’Espanya va intentar silenciar amb una sonada visita a la redacció, que va acabar com el rosari de l’aurora, amb el Borbó emprenyadíssim i els seus diners d’origen il·lícit a les portades de la premsa internacional. Aquest dimecres, la periodista Sílvia Taulés i el portal Vanitatis revelen tot el que va passar en aquella trobada.
El rei Joan Carles es va reunir amb els responsables del The New York Times l'any 2012 | GTRES
Diverses setmanes abans de la publicació de l’article, el palau de la Zarzuela va rebre una trucada del rotatiu novaiorquès. A l’altra banda del telèfon, els periodistes que elaboraven el reportatge intentaven recaptar més informació. El monarca va assabentar-se de seguida del que estava passant i va provar d’aturar el cop. “Una estrategia que resultó ser contraproducente. Acostumbrado a tener a los medios bajo control, don Juan Carlos se topó con el periodismo de verdad”, afirma el digital.
GTRES
Joan Carles va demanar una reunió amb els responsables del diari a la seu que tenen a Manhattan. Juan Luis Cebrían, fundador i exdirector d’El País, i amic personal d’Arthur Sulzberger Jr., que en aquella època era l’editor del The New York Times, va muntar-ho tot. “Aquella entrevista, que salió tan mal, la organicé yo porque me lo pidió”, ha recordat en alguna ocasió. Segons les fonts que han narrat la història a Vanitatis, el rei va entrar a l’edifici amb posat xulesc i orgullós i en va sortir cabrejat i escaldat. Amb ell hi havia José Manuel García-Margallo, que encara era ministre d’Exteriors, i Rafael Spottorno, el cap de la Casa Reial. Durant una hora, periodistes del diari li van demanar pels milions que presumptament amagava, si era veritat que cobrava comissions pels negocis que feia en nom d’Espanya o si controlava els mitjans de comunicació espanyols. Pregunta rere pregunta, Joan Carles s’enfadava cada cop més.
Joan Carles i José Manuel García-Margallo parlen a cau d'orella | GTRES
L’emèrit anava a la redacció amb la idea d’acoquinar periodistes, com un dictadoret qualsevol que ve d’un país on pensa que pot fer el que li roti, i en va marxar indignat, “amenazando a los redactores y dando un portazo que le costaría un artículo criticado entonces y rescatado ahora por todos”. Les mateixes fonts asseguren a Taulés que Joan Carles es va mostrar “visiblemente ofendido” i que els que hi eren es trenquen de riure quan ho recorden, amb l’orgull d’haver-lo incomodat perquè “para ellos no era más que otro personaje internacional a quien enfrentarse con sus informaciones. Y su enfado no hacía más que darles la razón”.
GTRES
Quatre dies després de la seva poc diplomàtica visita, el The New York Times publicava l’article que va acabar esdevenint el principi del fi del regnat de Joan Carles. Quan tot allò va passar, alguns mitjans de comunicació espanyols van assegurar que el rei s’havia reunit, tot just aquella setmana, amb els responsables del diari, per defensar el prestigi d’Espanya després que publiquessin un reportatge sobre la pobresa extrema que assotava els ciutadans per culpa de la crisi econòmica. Però la realitat era una altra. “La presencia y la cólera de Juan Carlos, que no pretendió más que defenderse a sí mismo, provocaron tanto a los responsables del medio que decidieron mandar a varios periodistas para informar sobre la crisis económica española”, assegura Vanitatis en un text que ensorra encara més la imatge d’un Joan Carles caigut en desgràcia.