Letícia sempre ha volgut aparentar ser una gran lectora. El primer dia com a futura reina, quan Felip li va regalar l'anell de promesa, la periodista del Telediario li va regalar al nuvi un llibre, una “joya literaria”: El doncel de don Enrique el doliente, edició de 1850 escrita per Mariano José de Larra el 1835 amb pseudònim, Fígaro. Se les dona d'intel·lectual però és fals. El seu cosí David Rocasolano va revelar al llibre Adiós princesa que Letícia el que llegeix són best-sellers i novel·les de John Grisham. Però la reina vol aparentar ser una lletraferida i cada any passeja per la Feria del Libro de Madrid. Mai ha volgut fer el mateix a Barcelona per Sant Jordi, l'autèntica Diada del llibre a tot l'Estat, per una barreja de catalanofòbia i por de ser descoberta. En realitat no sap de literatura. Aquest divendres de maig ha passejat per Madrid i s'ha comprat un llibre de postureig:

El vendedor de libros viejos d'Stefan Zweig, un autor austríac nascut al s. XIX. Letícia el porta ben a la vista, amb la coberta de cara als fotògrafs, i després servirà per agafar pols o falcar un moble coix de Zarzuela. La notícia és que Letícia s'ha aturat a parlar amb una autora amb la qual ha estat parlant una llarga estona, l'única que ha merescut la seva atenció. El llibre que realment li interessa però que no s'ha atrevit a comprar i a lluir, com hauria estat exemplar, és el de Mara Torres sobre el suïcidi de la seva germana. Letícia un cop més ha desaprofitat el moment per donar suport a l'única causa que de debò l'afecta: els problemes de salut mental que van portar Érika Ortiz al suïcidi quan tenia només 31 anys i era mare d'una nena molt petita, Carla Vigo. Letícia ha parlat amb l'autora d'amagat de la premsa i no ha volgut exhibir el seu llibre per por que li recordin aquest episodi: la mort d'Érika per les pressions que va rebre per ser germana de la futura reina, i per pressions de la mateixa Letícia que la tenia molt marcada. Massa.

Letícia ha viscut un drama en tota la seva vida com a princesa i reina: el suïcidi d'Érika deixant una nena òrfena amb 6 anys. Aquest és el punt de la biografia de Letícia que més l'ha marcat. Molt més profundament que estar casada amb Felip. Al rei el pot deixar enrere quan vulgui, es divorcia i seguirà sent la mare de la reina Elionor. Però el forat a l'ànima que suposa la mort voluntària d'una germana que patia depressió no marxa mai. Mara Torres de la SER va patir exactament el mateix drama: la seva germana petita es va suïcidar. En el seu llibre Recuérdame bailando, el que Letícia avui s'ha negat a comprar, explica com en saber que compartien aquesta desgràcia familiar Letícia va voler posar-se en contacte amb l'escriptora per regalar-li una frase sorgida de la seva experiència personal amb Érika. Mara Torres: "Yo empecé a llorar todos los días a la hora que me llamaron para contarme la muerte de mi hermana, a las 18:30. Estando en la radio, en el trabajo, en el supermercado. Lloraba cada día a las 18:30 de la tarde. Creí que cada día lloraría a esa hora". Letícia li va dir a la periodista aquesta frase de consol: "Un día dejarás de llorar. Una familia que está unida también se recupera de esto y vuelve a estar feliz. Un día ya no llorarás a las 18:30 horas de la tarde".

Letícia de postureig quan hauria de recordar Érika als ulls de tot el país. En això, malament.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!