L'esplendor de la diplomàcia no va aconseguir ocultar la creixent inquietud al Principat. Durant el sopar de gala en honor al president francès Emmanuel Macron, celebrat al cor palatí de Mònaco, les càmeres no van perdonar ni un sol detall de l'amfitrió real: el Príncep Albert, de 67 anys, lluia visiblement deteriorat, amb el rostre demacrat, un caminar matusser i signes evidents de fatiga. Encara que el protocol va intentar mantenir les maneres de l'esdeveniment, els gestos del sobirà parlaven per si sols.
L'esdeveniment, d'altíssim perfil i amb convidats de talla internacional com la primera dama de França, Brigitte Macron, la directora general de Dior, Delphine Arnault, o l'explorador Jean-Louis Étienne, pretenia segellar la bona sintonia entre Mònaco i França. Però lluny de ser una vetllada de celebració, el focus mediàtic es va desviar ràpidament cap a la figura del príncep, l'evident desgast físic del qual no va passar desapercebut. En contrast amb l'elegància serena de la seva esposa, la princesa Charlene, Albert lluia cansat i amb evident sobrepès que ha encès totes les alarmes.
Albert de Mònaco a l'ull de l'huracà: amaga la família reial una greu malaltia?
Des de fa setmanes, els rumors sobre problemes cardiovasculars crònics i respiratoris han guanyat força, alimentats per la disminució notable en les seves aparicions públiques i el notable canvi en la seva complexió. Segons fonts pròximes al cercle íntim del sobirà, l'agenda del príncep s'ha vist reduïda per episodis d'"esgotament", un eufemisme que amaga una mica molt més greu: visites mèdiques constants i una vigilància clínica estricta per part de professionals de la salut.
L'incident més comentat es va produir durant els Jocs Olímpics de París 2024, quan Albert va participar simbòlicament en el relleu de la torxa. Amb prou feines va poder sostenir-la i va haver de ser assistit per abandonar l'escenari. Les imatges van recórrer els noticiaris internacionals i van posar sobre la taula una pregunta inquietant: Està el Principat preparat per afrontar una crisi successòria? Mentre el Palau guarda un hermetisme sepulcral, la figura de Charlene de Mònaco s'alça amb una força renovada. La princesa, en altre temps absent per les seves pròpies malalties, ha reprès el control de l'escenari públic amb una presència impecable i activa, guanyant-se tant l'afecte del poble com el suport institucional en aquests moments incerts.
Charlene de Mònaco: la nova cara del poder mentre Albert s'esvaeix
Enmig del deteriorament d'Albert, Charlene brilla amb llum pròpia. El seu paper en actes clau com el Ball de la Rosa i aquest últim sopar d'Estat ha estat impecable, mostrant una imatge rejovenida, serena i amb fermesa política. No són pocs els que la veuen ja com la "regenta a l'ombra", la figura que sostindria al Principat davant d'una eventual retirada del sobirà per motius de salut.
Encara que els bessons Jacques i Gabriella són els hereus constitucionals, els moviments interns apunten a una transició discreta, però ferma, en la qual Charlene exerceixi un rol de lideratge, almenys temporal, per evitar el buit de poder. De fet, fonts diplomàtiques franceses han confirmat que la salut del príncep va ser tema de conversa discreta entre alts càrrecs durant la visita de Macron. La preocupació va més enllà dels límits de Mònaco: l'estabilitat del petit Principat és clau en els escacs geopolítics d'Europa Occidental, i la possibilitat d'una crisi monàrquica genera nerviosisme.