Pablo Urdangarin viu el seu millor moment esportiu. Amb tot just 24 anys, s'ha consolidat com una de les grans promeses de l'handbol espanyol, destacant jornada rere jornada amb el BM Granollers. Ha estat MVP, ha firmat una temporada impecable i ve de liderar la selecció universitària amb gols, actitud i molta solvència. Tot apunta que està preparat per fer el salt a la selecció absoluta. Tanmateix, aquest pas no arriba.
Malgrat la seva progressió, del seu rendiment i del seu creixement com a jugador, Pablo continua sense ser convocat amb els Hispans. No hi ha explicació oficial ni arguments esportius que ho justifiquin. I encara que des de l'entorn de l'handbol es reconeix el seu potencial, el silenci sobre la seva absència comença a cridar l'atenció.
En aquest context, han sorgit especulacions sobre possibles raons extraesportives. Algunes veus apunten a la Casa Reial com a origen de certes reticències. En concret, s'assenyala a Felip VI i a la reina Letícia com figures que podrien no veure amb bons ulls la tornada mediàtica del cognom Urdangarin, ara associada a un perfil positiu i emergent.
Un cognom que encara genera incomoditat
El cognom Urdangarin continua vinculat en la memòria col·lectiva a un dels capítols més delicats per a la imatge de la monarquia espanyola. Encara que Pablo no va estar involucrat en res d'allò i ha construït el seu propi camí en l'esport amb discreció i professionalitat, la seva projecció pública inevitablement reviu aquest record.
Des de l'entorn més institucional, es considera que el seu ascens a la selecció nacional podria posar novament aquest cognom en el centre del debat públic, una cosa que no encaixaria amb l'estratègia de perfil baix que ha seguit la Casa Reial respecte als temes del passat. Aquesta possible incomoditat seria, segons algunes interpretacions, el motiu pel qual la seva presència en la selecció absoluta es manté bloquejada, malgrat els seus mèrits.
Mentrestant, Pablo continua centrat en el seu. Entrena, competeix i evita qualsevol protagonisme fora de la pista. No ha fet declaracions polèmiques ni ha mostrat frustració pública. El seu entorn, tanmateix, és conscient que hi ha barreres que no depenen del seu joc.
La situació planteja una incògnita difícil de resoldre: quan prioritzarà l'esportiu per sobre del simbòlic? Perquè, si és per talent, Pablo Urdangarin ja ha demostrat estar més que preparat.